Unanimitat: va acabar l’espectacle de més de tres hores i els espectadors (molts d’ells, encara amb ganes de més) van ovacionar dempeus el treball conjunt d’un grup que s’ha entès a les mil meravelles.

Parlem d’una obra immensa sobre la maldat humana, el retrat d’algú que no s’accepta i que promet, tal com diu a l’inici, descarregar tota la seva ira sobre els que no estiguin amb ell.

Si el retrat d’aquest serial killer és brutal i també carregat d’un gran sentit de l’humor, tots els que havien d’envoltar el rei havien de deixar el llistó ben alt: des d’un repentinat i també cruel Joel Joan, al fantàstic monòleg de Carme Elías, el polifacètic Oriol Genís interpretant diversos papers alhora i, per últim, la reina mare, una Julieta Serrano en forma als 80 anys.

Finalment, però, ja sabem per què Ricard III s’havia representat tan poc a Catalunya: perquè pocs actors podien fer-ho com Lluís Homar. En una paraula, immens, com aquest espectacle, sobri i modern alhora, dirigit amb saviesa i amb un final espatarrant. Una joia, vaja.