Vist als Terrats en Cultura, el diumenge 17 de setembre de 2017 al Poble Sec

Andrés Villarrosa, després de fer funcions al Maldà, la Bodega Bohèmia i altres esdeveniments barcelonins i llocs de l’univers Paral·lel, ha acceptat de venir al terrat d’un Hostal Jove del seu barri. Així ens ho asseguren el seu mànager i amic (més el segon que el primer) Oriol Genís i l’escribidor teatral que ha acceptat ‘posar en ordre’ tot el que sempre ha dit en els seus espectacles, de forma poc coherent i desendreçada, que no és altre que el Marc Rosich. Ens asseguren que avui vindrà. Que altres cops no es presenta per diverses i infames raons, però que aquest mateix matí ha trucat dient que venia. Gairebé és l’hora. Els nervis ja són a flor de pell. El Marc i l’Oriol es barallen a crits. Tants nervis fins i tot fan que ens ofereixin de tornar-nos els diners…. però el respectable no sembla massa disposat a marxar, ara que prenen unes birres i un pica pica a les taules. Com una manera de salvar-ho, i amb la minsa esperança que només és un retard, i no un plantón, l’Oriol comença a fer-nos una glossa del personatge, en to de retret molts de cops, però que no pot amagar que en el fons li té un gran carinyo.

A base d’anècdotes, i per què no d’imitacions d’aquest cantant i artista impossible, fruit d’un temps i d’un carrer (el Paral·lel), anem coneixent a l’histriònic Andrés Villarrosa -amb dues r, com ell va voler quan va triar nom artístic- ancorat a un temps pretèrit, a les més cutres de les cançons dels hits de benzinera, de coples d’una Espanya casposa però que fereix el cor dels qui la porten dins. Una pàtria llunyana en el temps, camperola, obrera i republicana, on els soldats moren, així com les víctimes d’amors impossibles i canalles, més amors com més gran és la traïció. Un artista que porta arreu els seus delirants vestits auto-manufacturats, els seus complements, i com no, la seva banda sonora en cassets, posats i reproduïts per ell mateix en un ‘lloro’ enorme (enorme!!!), dels que van marcar una època i que gairebé cap jove d’avui reconeix.

Un personatge amb tots els defectes del món, però tot cor i tot autenticitat (perquè tots sabem que l’autenticitat són els defectes) a qui acabes agafant carinyo, igual que ha acabat fen l’Oriol, malgrat tot.

Per sort, l’apanyo d’explicar la seva vida ens ha permès no desesperar-nos per la dívica espera (valgui la redundància) a la qual l’Andrés ens ha sotmès, i apareix just quan l’Oriol acabava els recursos. Ja podem gaudir de l’artista original, sense intermediaris.

Un públic entregat i entusiasta aplaudeix rabiosament al final de l’insòlit concert d’aquest folklòric inclassificable, ni falta que li fa.

NOMÉS SI JA HEU VIST L’ESPECTACLE….

Dir-vos que el personatge, que va néixer d’una estada de 2 setmanes de l’Oriol Genís a la Bodega Bohemia, filmat per la televisió (com que no teníem projector i pantalla no varem poder-ho veure, però m’asseguren que el seu visionat forma part de l’espectacle), i que des d’aleshores ha anat veient-se a diversos locals i esdeveniments barcelonins. Un ‘one man’ cabaret amb tants de plecs com se li vulguin trobar, que arriba al cor i que contínuament interactua amb els espectadors. Un espectacle, com el seu personatge, inclassificable, d’un Oriol Genís inspirat i ajudat per la traça dramatúrgica del Marc Rosich i amb col·laborador@s d’excepció.