(…) La comèdia és contemporània i generacional de la societat immersa en la incertesa i que es mou entre els trenta i els quaranta. L’autora Marilia Samper (Sao Paulo, Brasil, 1974), establerta a Barcelona des de fa quinze anys, la tinta d’humor tràgic i troba en els diàlegs picats, les respostes esmolades i les invectives iròniques plenes de mala intenció tot el suc per dotar una trama que només fa un salt temporal de quatre anys, quan la germana gran ja en té quaranta-quatre, però sense moure’s del mateix espai de les golfes i tancada en el mateix estancament personal. Una manera de remarcar que el temps passa i passa i passa… i passa de pressa, sense que canviïn gaires coses. Bé, algunes sí. Però deixarem que siguin els espectadors els que les descobreixin per no desvelar allò que, no per impossible, es fa força previsible des d’un cert moment. (…)

L’humor de l’autora Marilia Samper —que fa poc va dirigir també a l’Espai Lliure l’obra ‘Pulmons’ de Duncan Macmillan— té sortides de comèdia esbojarrada (aquí, un armari i un sofà, i no dic res més), i moments d’hilaritat excèntrica (aquí, dentellades i la nostàlgia d’un ànec viu mascota d’infància, i tampoc no dic res més). El trio d’intèrprets i la seva petita història fa que l’extensa decoració escenogràfica de les golfes tingui sentit. ‘Petits monstres’ és una comèdia que retrata personatges aparentment forts de paraula però esmicolats per dins. (…)