El Grec Festival de Barcelona
ha rescatat de la memòria les ‘Paraules encadenades’ de Jordi Galceran que, ara
fa 20 anys, van representar Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau. Un joc pervers,
tant dialèctic com físic, entre un psicòpata i la dona que té segrestada.

La nova versió està dirigida
per Sergi Belbel i interpretada per David Bagés i Mima Riera i funciona com una
bomba de rellotgeria. Un autèntic thriller
que no decau en ritme ni en interès gràcies, sobretot, a uns emboscats girs
argumentals. Galceran, autor del consagrat ‘El mètode Grönholm’ i de
‘Burundanga’ o ‘El crèdit’, entre d’altres –tots ells posteriors a ‘Paraules
encadenades’–, ja ens hi té acostumats, però no per això deixen de
sorprendre’ns.

Com més verge es vagi a veure
l’obra millor, per això no entrarem a detallar-ne la història. Donem garantia
d’un text intel·ligent i ben travat, amb uns actors a l’alçada que el defensen
convincentment. La imaginativa escenografia de Max Glaenzel i el precís disseny
lumínic i sonor de Kiko Planas i Jordi Bonet, respectivament, transporten l’espectador
on l’han de transportar, i el fet de complementar l’acció amb l’audiovisual, a
més de jugar a favor de la trama, en reforça la versemblança.

Són 90 minuts amb l’alè
congelat, amb l’ànsia de saber com acabarà tot plegat. Malgrat l’horror i
rebuig que desperten la successió de fets, s’hi mescla l’humor (sobretot negre,
però també blanc) i esperem que el públic hi trobi un espai per a la reflexió i
la denúncia.

Buscat o no, té tots els
ingredients per ser un espectacle polèmic i, casualment (?), ha coincidit en la
cartellera d’un festival que ha programat propostes tan antitètiques com ‘Aüc’
de Les Impuxibles i Carla Rovira o ‘Perra de nadie’ de Marta Carrasco.
Reserveu-vos una estona per parlar-ne en sortir del teatre, el paireu i
assaborireu millor.