Nenes i nens es una obra que cal veure sense tenir cap coneixement previ. Si més no el que et fa conèixer el programa de ma. Una mare de mitja edat ens explica el naixement de les seves relacions amb l´altre sexe, les seves poc convincents relacions sexuals fins a arribar a l´època progre i el sexe-drogues i rock and roll i fins el dia que va trobar-se amb el pare dels seus fills i es va enamorar creant una família ideal o així ho creia.

Es basa en un monòleg de l´exitós dramaturg britànic Dennis Kelly (16-11-1970), creador també de les series televisives Pulling (una sitcom), Utopía (un thriller) i El tercer día (una folk horror).

El monòleg comença d´una manera un tan desconcertant, quasi tòpica, en que la protagonista va explicant el seu recorregut afectiu des d´uns inicis frustrants fins la disbauxa del sexe lliure i fins el moment d´enamorar-se definitivament i formar una família. Ho explica excitada amb un estil “passota”, utilitzant un llenguatge vulgar. Es molt possible que l´espectador, a mi em va passar, quedi un xic descol.locat. Però, desprès ho entens, l´autor i  l´actriu juguen amb aquestes sensacions.

Tot d´una es passa a la relació d´ella amb els seus fills, un nen d´uns 5 anys i una nena de 7, sorgeix la tendresa, les situacions certament divertides i també una certa angoixa, per que son uns nens força moguts i demandants.

Sense adonar-te´n, l´obra va prenent cos i intensitat fins arribar a un tram final que et manté en un nus a la gola i et deixa amb un munt de coses per reflexionar.

Hem creat una societat per poder conviure, però en realitat hem anat construint una societat en la que l´home acapara el poder i deixa, sols deixa, regulant-ho, a la dona actuar en mesura dels seus interessos. I el pitjor de tot es que aquest fet està interioritzat dins de la ment dels homes, inclús sense adonar-nos i cal anar-ho treballant per fer possible el canvi i avançar camí d´un societat realment mes justa i equitativa.  

Una gran actriu

Anna Sahun ens ofereix una interpretació extraordinària i amb una naturalitat aclaparadora, mirant-nos de front, amb un gran domini dels matisos ens va portant des de la rialla fàcil a la tendresa més pura, fins el dolor interioritzat, aquell que t´esgarrapa per dins i que tot i així cal superar per seguir vivint.

Joel Joan en fa una encertada direcció minimalista. Escenari completament nu. La transició entre les diverses escenes ve donada per una lleu aclucada de llum.

Ultimes funcions

Aquest espectacle es va estrenar a la Sala La Villarroel el mes de juliol del 2019, dins de la programació del Grec i sols s´ha pogut veure a aquesta sala i al Teatre de Salt, ultima representació del 2019, curiosament el mes d´octubre. Just un any desprès torna de forma breu al Teatre Goya. Es tracta d´una producció d´Arriska (la productora d´en Joel Joan) i La Villarroel. No us la perdeu.  

text: [email protected]