CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Ja ho diuen: qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. En conseqüència, qui no vulgui Valle-Inclán, que no el vagi a veure.
Publicat el: 16 d'octubre de 2014
CRÍTiCA: Montenegro. Comedias Bárbaras
Ja ho diuen: qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. En conseqüència, qui no vulgui Valle-Inclán, que no el vagi a veure. El teatre de Ramón María del Valle-Inclán (Villanueva de Arosa, Galícia, 1866 – Santiago de Compostel·la, 1936) arrossega el llast que el seu és un teatre per ser llegit i no ser representat, tot i ser considerat el renovador de la dramatúrgia europea del segle passat. I en el cas de les ‘Comedias bárbaras’, una trilogia que va escriure entre el 1907 i el 1922 (‘Águila de Blasón’, ‘Romance de lobos’ i ‘Cara de Plata’), segurament li ha fet mal haver-les volgut representar íntegrament juntes (6 hores llargues) el 1991, sota una reconeguda bona direcció de José Carlos Plaza, i en un altre intent del desaparegut cineasta Bigas Luna, el 2003, a Sagunt.
Cal advertir, doncs, de seguida, que la proposta actual del director Ernesto Caballero i del Centro Dramático Nacional trenca la ratxa i presenta una versió de la trilogia, subtitulada a més, ‘Montenegro’ —en honor al personatge principal, Don Juan Manuel Montenegro, que interpreta l’actor Ramón Barea— i hàbilment manipulada fins al punt que l’arrencada a partir de ‘Romance de lobos’ serveix per saltar de seguida cap a ‘Cara de Plata’ i, tot seguit, arrodonir un trencaclosques amb diferents episodis de la trilogia en una mena de flashback que fa el personatge de Montenegro des que s’embarca cap a Flavia Longa, camí de la mort, fins que acaba atrapat, envoltat d’indigents, reclamant perdó pel que ha fet al llarg de la vida i vilipendiat pels seus propis fills. (…)
CRÍTIQUES RELACIONADES / Montenegro. Comedias Bárbaras
TÍTOL CRÍTiCA: Vallé-Inclán, el invitado de piedra y musgo
PER: Juan Carlos Olivares

VALORACiÓ
4
TÍTOL CRÍTiCA: Molta èpica i essencialisme però poca connexió
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
6