• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Montenegro. Comedias Bárbaras
  • /
  • Ja ho diuen: qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. En conseqüència, qui no vulgui Valle-Inclán, que no el vagi a veure.
CRÍTIQUES
imagen
Andreusotorra
PER: Andreu Sotorra

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Ja ho diuen: qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. En conseqüència, qui no vulgui Valle-Inclán, que no el vagi a veure.

Publicat el: 16 d'octubre de 2014

CRÍTiCA: Montenegro. Comedias Bárbaras

Ja ho diuen: qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. En conseqüència, qui no vulgui Valle-Inclán, que no el vagi a veure. El teatre de Ramón María del Valle-Inclán (Villanueva de Arosa, Galícia, 1866 – Santiago de Compostel·la, 1936) arrossega el llast que el seu és un teatre per ser llegit i no ser representat, tot i ser considerat el renovador de la dramatúrgia europea del segle passat. I en el cas de les ‘Comedias bárbaras’, una trilogia que va escriure entre el 1907 i el 1922 (‘Águila de Blasón’, ‘Romance de lobos’ i ‘Cara de Plata’), segurament li ha fet mal haver-les volgut representar íntegrament juntes (6 hores llargues) el 1991, sota una reconeguda bona direcció de José Carlos Plaza, i en un altre intent del desaparegut cineasta Bigas Luna, el 2003, a Sagunt.

Cal advertir, doncs, de seguida, que la proposta actual del director Ernesto Caballero i del Centro Dramático Nacional trenca la ratxa i presenta una versió de la trilogia, subtitulada a més, ‘Montenegro’ —en honor al personatge principal, Don Juan Manuel Montenegro, que interpreta l’actor Ramón Barea— i hàbilment manipulada fins al punt que l’arrencada a partir de ‘Romance de lobos’ serveix per saltar de seguida cap a ‘Cara de Plata’ i, tot seguit, arrodonir un trencaclosques amb diferents episodis de la trilogia en una mena de flashback que fa el personatge de Montenegro des que s’embarca cap a Flavia Longa, camí de la mort, fins que acaba atrapat, envoltat d’indigents, reclamant perdó pel que ha fet al llarg de la vida i vilipendiat pels seus propis fills. (…)

CRÍTIQUES RELACIONADES / Montenegro. Comedias Bárbaras

TÍTOL CRÍTiCA: Un espectacle irregular i sovint massa efectiste, però també, una bona aportunitat per apropar-se al geni de Valle-Inclán

PER: Ramon Oliver
Ramon Oliver
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Vallé-Inclán, el invitado de piedra y musgo

PER: Juan Carlos Olivares
Juan Carlos Olivares
VALORACiÓ

4

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Molta èpica i essencialisme però poca connexió

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat