Sísif pateix la maledicció d’arrossegar un roc de grans dimensions fins dalt d’un cim que sempre caurà a la vall en direcció una altra muntanya de les mateixes proporcions. Doncs la Mare Coratge sembla que beneeixi aquesta maledicció per poder prosperar econòmicament. En la posada en escena del KVS (que s’ha pogut veure puntualment al Grec), el seu carro de mercaderies és transformat per una bola de grans dimensions que va voltant per una mena de piscina de mig pam d’aigua. La proposta aclapara. La bola esclafa els ànims i la paciència del públic. La presentació a Catalunya de la directora Lisboa Houbrechts no ha començat amb bon peu, perquè la funció, que va enlluernar inicialment pel seu simbolisme, va anar perdent-se per reiterat i perquè no quedava prou justificada aquesta obsessió.

La protagonista,  que escriu Bertolt Brectht, celebra que hi hagi guerra perquè això significa escassetat de mercaderies i li augmenta el valor de què adquireix a l’engròs. La seva fórmula és d’èxit, fins al punt de ser alabada per les persones que els hi esquilarà els estalvis. Ben bé com els amos paròdics de la fonda de Los miserables, però en clau brechtiana: Ella ensenya als seus  fills, a viure a costa dels altres. La filla, muda, violada, aparentment incapaç de fer res de profit és l’única que optarà per un sacrifici generós. Serà ella la protagonista coratjosa que salva Brecht amb el seu teatre militant.

Brecht construïa contes per buscar un distanciament amb la realitat política que volia retratar del període d’entreguerres europeu. Després de la II Guerra Mundial, seria el teatre de l’absurd i Samuel Beckett els que donarien un tomb a la relació amb el públic. Brecht pretenia aportar un aprenentatge per als espectadors. Avui, aquesta acció es considera com a mínim, sobreprotectora, i com a màxim, doctrinària. A Catalunya, és un autor que costa veure’n produccions. Caldria remuntar-se a peces d’Oriol Broggi, de LaPerla 29, El cercle de guix caucasià, (TNC, 2008) La bona persona de Sezuan, (TNC, 2019), Els fusells de la senyora Carrà (Tantarantana, 2004) ; l’adaptació Els fusells de la cia Descartable (2016) o L’òpera dels tres rals, adaptada com La ópera de cuatro cuartos dirigida per Calixto Bieito ( Teatre Lliure, 2003).

El teatre compromès del segle XXI fuig de donar respostes, prefereix plantejar preguntes i situacions complexes que aportin una descoberta al públic a partir del seu propi raonament. Mare Coratge, amb unes empreses multinacionals que fan vergonyosos beneficis en la venda d’armament i de defenses, però també de reconstrucció del país (quan sigui l’hora) podria tenir una mirada complexa adequada. Però, si ho deixessin els seus hereus que atorguen el permís a representar-ho, llavors ja no seria un Brecht d’arrel.