Fa molts anys que Els Galindos actuaven per primera vegada a la Fira causant autèntica sensació. Des d’aleshores, han recorregut un llarg camí ple d’èxits. Amb diferents formacions, aquesta troupe de pallassos malabaristes i acròbates han arribat a dominar el llenguatge del circ instal·lant-se en la excel·lència i convertint-se en un referent per a molts a nivell internacional. El seu anterior espectacle, UduL, coquetejava amb el vodevil dins la clàssica carpa, la seva Iurta. Ara han tornat al carrer, a sorprendre al respectable amb una entrada apoteòsica i portar-lo cap el seu espai, un espai “en construcció” -com ho és tot espai on s’hi fa teatre. La formació per a MDR és la del trio de pallassos tradicional: l’enfarinat, l’august i el contra august -aquí amb els noms Rossinyol, Mardi i Melón- sense carregar massa les tintes de la tradició o reinterpretant-la amb el perfum del nou circ. El seu és també el llenguatge tradicional: els paranys, la bufetada, el recurs a l’absurd, la instauració del caos escènic, l’ús estrambòtic d’objectes quotidians… tot barrejat amb la perícia dels grans acròbates: equilibris impossibles, piruetes al límit i algun truc d’il·lusionisme. Tot això, a ritme trepidant, deslliga el riure d’un públic molt ampli al que s’interpel·la constantment. És admirable la manera de lligar un gag amb l’altre i un “més difícil encara”. Però en Los Galindos això no és tot, hi ha més. Hi ha un canevas, un guió sobre un tema de gran calatge: l’arbitrarietat del que anomenem Justícia. Un guió delirant sobre un fet luctuós que afegeix brutalitat a la funció. I és aquesta brutalitat que els bons pallassos saben convertir en riure, el plus d’un magnífic espectacle per veure’l dos cops i tornar a repetir.