A vegades creus que ja has vist moltes obres d’humor irreverent i llavors és quan arriben Los Galindos i et tornen a sorprendre. És evident que MDR (Mort de riure) no és un espectacle per a tots els públics, però no importa tenint en compte que la forma com aquest grup aposta per la incorrecció és veritablement memorable. Només cal explicar que el seu punt de partida es basa en les execucions públiques i ja ens en podem fer una idea. En l’obra, una espectadora ha mort de riure i el tribunal de pallassos condemna al pallasso Melon a pena de mort. Amb aquesta premissa, el trio de clowns inicia un festival de bufetades, caigudes, violència física, slapstick i humor negre que no deixarà indiferent a ningú. Sorprèn, dins d’una lògica gairebé de dibuixos animats, com porten al límit totes les situacions i fan patir el públic posant (aparentment) en risc les seves vides i la seva integritat física. Macabra, àcida, escatològica i brutal, la proposta converteix la dinàmica dels clowns en un joc de nens sàdics, per reflexionar sobre els horrors del món convertits en espectacle, d’una manera original que pot recordar a la intencionalitat política de les sàtires de Dario Fo.