CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Ai, Shakespeare, Shakespeare… què et va passar abans d’escriure-ho?
Publicat el: 20 de juliol de 2019
CRÍTiCA: Les feres de Shakespeare
Començaré dient que aquest és un musical d’aquells que en
surts feliç. L’argument ja el deveu saber: és una adaptació de L’amansiment de la fúria, el Shakespeare més masclista.
Fins i tot al títol! A mi, a banda d’allò que tot ho havien d’interpretar els homes, fins ara no m’ho havia semblat… Bé, resumiré per si l’heu esborrat de la vostra vida: un home
poderós té dues filles. La gran és una prepotent, malcarada i dèspota. La
petita, un encant. Lògicament, té un munt de pretendents, però el pare té molt
clar que no pensa permetre que es casi la petita fins que no hagi casat,
primer, la gran.
Les feres de
Shakespeare parteix del mateix argument, però amb alguns canvis que ha fet l’Ariadna Pastor (traducció i adaptació). El pare de les noies és una mare, la
Baptista, que s’ha quedat vídua i ha de portar els pantalons. I ho fa amb molt
de gust, com si de cop ressuscités a un nou món on, finalment, la seva veu
significa alguna cosa. Ei: la
fa la Lloll Bertran i la broda! El personatge de Luzencio també és diferent. Li han
canviat el sexe i és una noia que va a estudiar a la Universitat fent-se passar
pel seu germà, ja que a les dones no les admeten. Així queda ben clar com
anaven les coses. I ja no cal desvetllar més. És una delícia seguir-ho sense
saber el que us anireu trobant, tant pel que fa a l’adaptació com per la manera
en què està plantejat.
I si anem a la interpretació, ja és un festival! La
companyia Els Pirates Teatre amb la Lloll Bertran, -que ja va dient que és una
Pirata!- ens regalen un musical jove, ple de ritme i divertit, amb música
composada expressament per a l’ocasió per Ariadna Cabiró. Excepte les
protagonistes, la resta interpreta diversos personatges en un exercici de
fregolisme instantani que arriben, de vegades, a confondre’ns de qui són, de
tan ràpid que es canvien. Però no us perdreu, eh! Són una
bona colla que interpreten, canten i ballen: Mariona Castillo, Neus Pàmies, Laura
Aubert -que, com ja ha fet en altres
propostes, ens obsequia amb un número excepcional amb el violoncel- Maria Cirici, Lluna Pindado, Laura Pau,
Ricard Farré, Arnau Puig i Jordi Vidal, dirigits per l’Adrià Aubert.
L’escenografia, pels que esteu -estem- acostumats a veure
Els Pirates a casa seva, al Maldà, doncs és… espectacular! I encara sembla
que hagin pensat allò de per una vegada que som
grans, fem-ho encara més gran i hi ha un moment que s’avancen cap al mig
del públic.
Si teniu calor, esteu
farts d’esperar les vacances, no sabeu què fer per passar el temps depressa, us
ve de gust un musical fresc… aneu a l’Onyric Teatre Condal i us passaran tots els mals. I emporteu-vos els
vostres adolescents. I si són del col·lectiu LGTBI, millor!
Per arrodonir-ho,
l’espectacle coincideix amb una altra posada en escena de l’obra Shakesperiana
de la companyia Pàrking Shakespeare que, a mes de fer-la al Parc de l’Estació
del Nord, tancarà el Grec. Són diferents, però amb alguna coincidència perquè també trenquen l’original. Cal
veure-les totes dues, hi ha tema! Fins i tot varen fer un debat a la
Biblioteca Francesca Bonnemaison sobre les dues obres. Va, bon estiu!
CRÍTIQUES RELACIONADES / Les feres de Shakespeare
TÍTOL CRÍTiCA: Dialogar con Shakespeare a través de la música
PER: Alba Cuenca Sánchez

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Com actualitzar Shakespeare i divertir-se en l’intent
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Les dones s’empoderen
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Els Pirates obliden d’ensenyar el seu botí al Condal
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Les feres es reivindiquen
PER: Ferran Baile

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Només la música amanseix les feres
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
8