Va donar-se a conèixer al 2007 amb una peça que casava Hamlet amb La caiguda de Camus. La caiguda d’Amlet forçava el llenguatge i aconseguia, entre empentes i rodolons que Hamlet assumís el desesper de l’existencialista francès. Però amb un humor que desarmava. Ara, repeteix l’operació, tot lligant La tempesta de Shakespeare amb La pesta. Xavier Albertí repeteix a la direcció. Durant aquest impàs, Jordi Oriol ha presentat vàries peces sempre construint a partir de l’explosió del llenguatge.  Ho va ser amb un humor escatolòlgic i preadolescent (Home-natja, T. Alta, 2010), sobre l’angúnia de l’autor davant del pper en blanc (T-error, TNC, 2012).  Amb el suport del col·lectiu Indi Gest, que lidera, també han emprès altres aventures: com ara posar a escena En comptes de la lletera (T. Alta, 2011).