Es notava en la cara del públic, el día de l’estrena: tothom s’ho havia passat molt bé, i no era precisament una comèdia, sinó un drama d’Henrik ibsen de finals del segle passat, traslladat a l’actualitat. Aquesta és la història d’una febre de vengança que pateix Gregor -Pablo Derqui- per dir una veritat que pot tenir incalculables conseqüències per la família de Werle -Ivàn Benet- i, qui sap, potser amb això tots tindran la conciència més tranquil.la. O no.

El millor que es pot dir és que en una obra de gairebé tres hores, “L’ànec salvatge” enganxa des del primer minut. Escenografia gèlida, que ens trasllada als boscos de Noruega -el “Norwegian wood” dels Beatles que sona en un determinat moment-, el piano de Carles Pedragosa que marca el tempo o l’arribada de la tempesta…i a més es beneficia d’unes grans interpretacions. De tots, des de l’angoixant Derqui a l’ingenu Benet, passant pel cínic Jordi Bosch, o aquest actoràs anomenat Andreu Benito, Laura Conejero…i la gran sorpresa, la jove Elena Tarrats. I al darrera de tots ells, el savi Julio Manrique dirigint una de les, ja, millors obres de tota la temporada.