Q-Ars Teatre torna a la càrrega a la Sala Muntaner. Ho fa sense la Mercè Anglès, que ens va deixar l’estiu passat. Però amb la mateixa intel·ligència i intensitat, posant a escena un text d’un autor (David Hare) que sap retratar perfectament la buidor de les dones madures, que reivindiquen el seu espai íntim de dret a la vida, a la llibertat, a prendre les decisions. Però que, alhora, se saben emmordassades per l’amor. 

Què li diria una dona casada a l’amant del seu home quan aquest les ha deixades, a les dues, per una de més jove, que li ha redescobert el plaer de viure? On queda l’orgull, la dignitat, la venjança, la desídia? Com refer una vida que se sap esgotada quan  no hi ha gaires motius per a la felicitat? Com s’arriba a la redempció dels personatges, a la complicitat de les perdedores? Com es llepen les ferides, per a guarir-les?

Una obra intensa, que va revelant els secrets d’una relació difícil d’un home sempre despreocupat i egocèntric i dues dones aparentment completament diferents. Però, tot i el dramatisme, Hare trena unes rèpliques carregades d’un humor cínic, que sorprèn la concurrència i que fa les dues actrius (Mercè Arànega i Anna Güell, sublims, en el seu paper d’exfilles del maig del 68,però amb prou experiència com per saber que tot va ser un preciós miratge) pateixin un avui encara més desconsolat. El cinisme entén poc de comprensió de l’altre. Glop amarg que congela uns pulmons, ferits de nicotina.