Del dramaturg, guionista i director, David Hare (St. Leonards-on-Sea, Anglaterra, 1947) et vénen de seguida a la memòria tres de les seves creacions dels últims anys: l’obra ‘Celobert’ (1995), representada aquí el 2003 i el 2012; ‘L’habitació blava’ (1998), adaptació de ‘La ronda’, d’Arthur Schnitzler (2012), i el guió de la pel·lícula ‘The reader’ (2008), basat en la novel·la autobiogràfica de Bernhard Schlink. I aquestes només són tres de les seves credencials perquè, tant en teatre, com en cinema i televisió, la llista seria llarga i exitosa.

Per això, quan t’acostes a la distància curta d’una obra de cambra com ‘L’alè de la vida’, escrita per David Hare el 2002, la potència d’aquelles tres peces esmentades abans s’ha de deixar de banda per disposar-te a assistir a un matx entre els dos personatges femenins de l’obra: dues dones d’un mateix home, l’amant i l’esposa. Les dues, maltractades pel temps i enganyades a parts iguals amb una tercera més jove (absent) que els va prendre el relleu. (…)

Les veteranes actrius Mercè Arànega i Anna Güell interpreten respectivament els personatges de Madeleine i Frances. I ho fan com si entre els dos personatges que representen no hagués passat bo i res. No hi ha, doncs, estirades de cabell ni esbatussades neorealistes pròpies de les cultures populars del sud sinó mirades que es claven l’una en l’altra i paraules que s’escupen com dards enverinats. (…)