Després de l’èxit de Confidències a Al·là, Magda Puyo torna a
endinsar-se en particulars universos femenins -ara més propers i menys durs-
que ens parlen de dones subjectes de la seva pròpia història. Retrobar David
Hare al teatre és donar-se cita amb personatges fets de plecs i replecs,
personatges de mil matisos a qui el seu creador mai jutja. Tant se val que
parlem de l’empresari de Celobert  (2002) o del jove lector de la versió
cinematogràfica de la novel·la de Bernard Schlink El lector (The reader,
2008), els personatges de Hare són éssers humans que respiren, transpiren,
alenen… I això és el què fan Madeleine (Mercè Arànega) i Frances (Anna Güell):
es troben en una mena de duel en el que es llancen paraules i alè. Dues dones en
l’edat madura lliurades a una dansa subtil amb l’estripada veu de Janis Joplin solcant
el drama. Frances Beale, novel·lista d’èxit, visita Madeleine Palmer, examant del
seu exmarit. No sabem ben bé quin és el motiu final d’aquesta visita…  però, al llarg d’aquesta, les dues dones ens
dibuixaran dues vides que han transcorregut paral·leles amb un punt en comú:
Martin Beale. Mercè Arànega i Anna Güell depassen el lineals estereotips d'”amant
versus esposa” per mostrar-nos
dos éssers humans encarats a la seva realitat, aquella que han sabut construir tot
i reconeixent que “res no és real
fora d’un mateix”. El seu diàleg, tenyit de fina ironia, sobre la
realitat i la ficció emociona per la tendresa i el respecte que, malgrat tot,
destil·la. Alleugerit el text original d’algunes rèpliques (suposem que
d’aquelles que construïen uns referents més concrets i generacionals),
l’espectacle funciona i brinda l’oportunitat d’assistir a un brillant duel
d’actrius.