No sabria dir si Martí Torras Mayneris i Denise Duncan, dramaturgs de «La taverna dels bufons», han volgut fer un homenatge a dos comediants o clowns de la companyia Lord Chamberlain’s Men, de William Shakespeare, William Kempe i Robert Armin, o a dos actors de l’escena catalana contemporània, Carles Canut i Joan Pera.

Ho dic perquè, a manera que avança la trama de «La taverna dels bufons», sembla que quedi en un segon pla el mateix Shakespeare i prengui força el saber fer dels dos veterans actors catalans que inclouen en els seus diàlegs —de text no n’hi falta— algunes picades d’ullet a les seves respectives “etiquetes” actorals que els espectadors més cul d’en Jaumet —és a dir, aquells que no només són del Romea “o” del Condal sinó que són del Romea “i” del Condal— copsaran a la primera.

Entre ells dos, hi ha el jove actor Dafnis Balduz, que recentment sembla que estigui destinat a acompanyar veterans de l’escena catalana com ja va fer a La Seca Espai Brossa amb l’espectacle antològic d’Enric Majó— i que representa el paper de William Shakespeare, una personalitat que els amaga des de la seva aparició al Purgatori —processó per la platea a ritme medieval— on William Kempe i Robert Armin esperen ser redimits de la broma, per jugar amb les seves habilitats, els seus dons i també les seves aptituds dramàtiques. (…)