CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Oscar Wilde i La la Land
Publicat el: 22 de juliol de 2018
CRÍTiCA: La importància de ser Frank. La Brutal
Una original,
enginyosa, respectuosa i encertada adaptació del clàssic d´Oscar Wilde, amb una
no menys enginyosa aclucada d´ull al modern musical La, la, land, que inspira diversos números musicals molt ben
inserits dins de l´obra (especialment deliciós el de la Melmelada). L´actor i aquí
director David Selvas i l´actriu i
aquí dramaturga i traductora Cristina
Genebat han aconseguit mantenir l´essència de l´obra, d´una de les obres
més aconseguides de Wilde, situant-la en un entorn intemporalment actual. A més li han sabut donar uns toc de musical que
potencia la frescor i el ritme de la posta en escena i compten amb un
repartiment impecable que combina maduresa i joventut. Els joves amics bon vivents,
inventors de germans calaveres (Algernon Moncrieff i John Worthing, falsos
Franks), són en David Verdaguer i en
Jaume Madaula (que substitueix Micky
Esparbé, que va ser qui la va estrenar al TNC). Les joves enamoradisses i
somiadores (Cecily Cardew i Gwendolen Fairfax), que són qui acaben
revolucionant i transformant la estructurada realitat, són la cantant-músic-actriu
Paula Jornet, autora també de les
musiques, brillantíssim debut teatral, i l´actriu-cantant Paula Malia. En el paper de Lady Bracknell, l´ortodoxa i radical defensora
dels valors morals de la societat victoriana, Laura Conejero, extraordinària, ens ofereix tota una lliçó actoral,
amb un perfecte domini del to, el gest i els silencis. Mia Esteve és la distreta institutriu (Leticia Prism) que genera
tot l´embolic dinàstic i qui lloa amb encís l´amor madur. Norbert Martínez es desdobla entre el sorneguer majordom (Lane) i el sàtir reverend (Canon), a més de fer
percussions i tocar el piano. Tots ells es mouen amb ple i coral encert dins
d´una encertada escenografia estil plató televisiu, transformant el saló
londinenc i la mansió fora de Londres, en un ampli apartament amb finestral que
dona al jardí, de José Novoa. Estrenada a la Sala Petita del TNC, el 3 de maig amb
una permanència d´un mes, fins el 10 de juny, exhaurint totes les localitats,
torna ara a un teatre amb més aforament convertint-se amb una de les estrenes
teatrals més recomanables d´aquest estiu.
L´obra i Oscar Wilde
The importance of being Earnest
(a Catalunya traduit per Frank per jugar amb el doble sentit amb la franquesa,
en anglès earnest vol dir seriós), va
ser estrenada el 14 de febrer de 1895, just tres mesos abans que Oscar Wilde (Dublin-1854-París-1900),
fos empresonat al llarg de dos anys per la seva tendència homosexual. Aquesta obra perfecte en la seva estructura d´alta
comèdia romàntica amb final feliç, ha estat comparada al Somni d´una nit d´estiu de Shakespeare. Dins del joc d´embolics,
aparentment intranscendent dels seus, aparentment frívols protagonistes, hi ha
una sàtira plena de profunditat de la societat conservadora i els seus hipòcrites
valors. Els diàlegs i les repliques són brillants i estan plenes d´un càustic
cinisme. Us aconsellem la compra del llibre a la sortida del teatre. També el
trobareu amb facilitat i amb edicions diverses a qualsevol llibreria.
Versions cinematogràfiques
El 1952 es va
fer la primera versió dirigida per Anthony Asquith (Pygmalion, Hotel Internacional, El Rolls Royce amarillo..) i el
2002, es va fer una nova versió amb un repartiment de luxe en el que hi eren
Ruppert Everett, Colin Firth i Judi Dench. Per YouTube, es pot veure la versió
de Estudio 1-TVE, amb Lola Herrera,
Francisco Valladares, Margot Cottens y Rafael Alonso, entre d´altres, dirigida
per Juan Guerrero Zamora. Aquella històrica i remarcable televisió en blanc i
negre i aquells inoblidables Estudio 1.
Sobre la vida
d´Oscar Wilde, cal destacar tres pel.lícules. Dues realitzades l´any 1960, Oscar Wilde, portagonitzada per Robert
Morley i Los procesos de Oscar Wilde,
amb Peter Finch de protagonista i amb James Mason, de co-protagonista. En data
més recent, Wilde, estrenada 1997 i protagonitzada per Stephen Fry.
La Brutal Produccions
Va ser creada i
està dirigida per David Selvas
(21-12-1971), el 2011 i ha produït diset muntatges entre ells Don Juan, amb Julio Manrique, i Santa Nit, la primera obra teatral de
Cristina Gebenat, que conjuntament amb Julio Manrique, forma part de l´equip de gestió. www.labrutal.com
Les dues Paules
A la Paula Malia (1990), segur que la identifiqueu dins del grup
musical humorístic The Mamzelles (www.facebook.com/The-Mamzelles),
i el 2016, va protagonitzar un episodi dins la sèrie Cites a TV3.
La Paula Jornet (Sant Cugat del Vallès,
1996), va créixer en la sèrie televisiva La Riera des dels 13 anys. Dins del
món musical és coneguda com a Pavvla i va gravar el seu primer disc, Creatures,
desprès d´una estància a Anglaterra, el 2016, iniciant una gira per diversos
països que va finalitzar el 10 d´abril a la Sala Apolo de Barcelona. http://luup.cat
Altres versions de l´obra estrenades a Barcelona
El 2011, al
Teatre Gaudí, dirigida per Iván Campillo, amb Laura Sancho, Miquel Agell,
Ferran Castells, Clara Galí, Manel Solàs i Montse García Saguès. Dos notables
muntatges en els darrers anys. El 2015-16, dirigida per Emilià Carilla al
Teatre Akadèmia, amb Cristina Cervià,
Àngela Jové, Marc García Coté, Toni Más, Enka Alonso, Silvia Forns i Victor Pí.
Text : [email protected]
Una original,
enginyosa, respectuosa i encertada adaptació del clàssic d´Oscar Wilde, amb una
no menys enginyosa aclucada d´ull al modern musical La, la, land, que inspira diversos números musicals molt ben
inserits dins de l´obra (especialment deliciós el de la Melmelada). L´actor i aquí
director David Selvas i l´actriu i
aquí dramaturga i traductora Cristina
Genebat han aconseguit mantenir l´essència de l´obra, d´una de les obres
més aconseguides de Wilde, situant-la en un entorn intemporalment actual. A més li han sabut donar uns toc de musical que
potencia la frescor i el ritme de la posta en escena i compten amb un
repartiment impecable que combina maduresa i joventut. Els joves amics bon vivents,
inventors de germans calaveres (Algernon Moncrieff i John Worthing, falsos
Franks), són en David Verdaguer i en
Jaume Madaula (que substitueix Micky
Esparbé, que va ser qui la va estrenar al TNC). Les joves enamoradisses i
somiadores (Cecily Cardew i Gwendolen Fairfax), que són qui acaben
revolucionant i transformant la estructurada realitat, són la cantant-músic-actriu
Paula Jornet, autora també de les
musiques, brillantíssim debut teatral, i l´actriu-cantant Paula Malia. En el paper de Lady Bracknell, l´ortodoxa i radical defensora
dels valors morals de la societat victoriana, Laura Conejero, extraordinària, ens ofereix tota una lliçó actoral,
amb un perfecte domini del to, el gest i els silencis. Mia Esteve és la distreta institutriu (Leticia Prism) que genera
tot l´embolic dinàstic i qui lloa amb encís l´amor madur. Norbert Martínez es desdobla entre el sorneguer majordom (Lane) i el sàtir reverend (Canon), a més de fer
percussions i tocar el piano. Tots ells es mouen amb ple i coral encert dins
d´una encertada escenografia estil plató televisiu, transformant el saló
londinenc i la mansió fora de Londres, en un ampli apartament amb finestral que
dona al jardí, de José Novoa. Estrenada a la Sala Petita del TNC, el 3 de maig amb
una permanència d´un mes, fins el 10 de juny, exhaurint totes les localitats,
torna ara a un teatre amb més aforament convertint-se amb una de les estrenes
teatrals més recomanables d´aquest estiu.
L´obra i Oscar Wilde
The importance of being Earnest
(a Catalunya traduit per Frank per jugar amb el doble sentit amb la franquesa,
en anglès earnest vol dir seriós), va
ser estrenada el 14 de febrer de 1895, just tres mesos abans que Oscar Wilde (Dublin-1854-París-1900),
fos empresonat al llarg de dos anys per la seva tendència homosexual. Aquesta obra perfecte en la seva estructura d´alta
comèdia romàntica amb final feliç, ha estat comparada al Somni d´una nit d´estiu de Shakespeare. Dins del joc d´embolics,
aparentment intranscendent dels seus, aparentment frívols protagonistes, hi ha
una sàtira plena de profunditat de la societat conservadora i els seus hipòcrites
valors. Els diàlegs i les repliques són brillants i estan plenes d´un càustic
cinisme. Us aconsellem la compra del llibre a la sortida del teatre. També el
trobareu amb facilitat i amb edicions diverses a qualsevol llibreria.
Versions cinematogràfiques
El 1952 es va
fer la primera versió dirigida per Anthony Asquith (Pygmalion, Hotel Internacional, El Rolls Royce amarillo..) i el
2002, es va fer una nova versió amb un repartiment de luxe en el que hi eren
Ruppert Everett, Colin Firth i Judi Dench. Per YouTube, es pot veure la versió
de Estudio 1-TVE, amb Lola Herrera,
Francisco Valladares, Margot Cottens y Rafael Alonso, entre d´altres, dirigida
per Juan Guerrero Zamora. Aquella històrica i remarcable televisió en blanc i
negre i aquells inoblidables Estudio 1.
Sobre la vida
d´Oscar Wilde, cal destacar tres pel.lícules. Dues realitzades l´any 1960, Oscar Wilde, portagonitzada per Robert
Morley i Los procesos de Oscar Wilde,
amb Peter Finch de protagonista i amb James Mason, de co-protagonista. En data
més recent, Wilde, estrenada 1997 i protagonitzada per Stephen Fry.
La Brutal Produccions
Va ser creada i
està dirigida per David Selvas
(21-12-1971), el 2011 i ha produït diset muntatges entre ells Don Juan, amb Julio Manrique, i Santa Nit, la primera obra teatral de
Cristina Gebenat, que conjuntament amb Julio Manrique, forma part de l´equip de gestió. www.labrutal.com
Les dues Paules
A la Paula Malia (1990), segur que la identifiqueu dins del grup
musical humorístic The Mamzelles (www.facebook.com/The-Mamzelles),
i el 2016, va protagonitzar un episodi dins la sèrie Cites a TV3.
La Paula Jornet (Sant Cugat del Vallès,
1996), va créixer en la sèrie televisiva La Riera des dels 13 anys. Dins del
món musical és coneguda com a Pavvla i va gravar el seu primer disc, Creatures,
desprès d´una estància a Anglaterra, el 2016, iniciant una gira per diversos
països que va finalitzar el 10 d´abril a la Sala Apolo de Barcelona. http://luup.cat
Altres versions de l´obra estrenades a Barcelona
El 2011, al
Teatre Gaudí, dirigida per Iván Campillo, amb Laura Sancho, Miquel Agell,
Ferran Castells, Clara Galí, Manel Solàs i Montse García Saguès. Dos notables
muntatges en els darrers anys. El 2015-16, dirigida per Emilià Carilla al
Teatre Akadèmia, amb Cristina Cervià,
Àngela Jové, Marc García Coté, Toni Más, Enka Alonso, Silvia Forns i Victor Pí.
Text : [email protected]
CRÍTIQUES RELACIONADES / La importància de ser Frank. La Brutal
TÍTOL CRÍTiCA: Una p… passada, senzillament
PER: Marc Sabater

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Un divertimento encisador
PER: Núria Sàbat

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Todo un placer para los sentidos con una Laura Conejero sensacional
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Selvas sap fer-se molt seva la genialitat de Wilde, omplint-la de música i picades d’ullet a la modernitat
PER: Ramon Oliver

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Un embolic vertiginosament divertit
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Divertida intranscendència pop amb les fiblades d’Oscar Wilde
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Qui canta… tots els Franks espanta!
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
9