CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Pauses reveladores
Publicat el: 12 de febrer de 2019
CRÍTiCA: La dansa de la venjança
La dansa de la venjança és directa com un cop de puny. Situa l’espectador a l’interior d’una sala d’estar on una parella manté un duel dialèctic. Cauen les màscares. És el quadre més íntim i desesperat de Jordi Casanovas que ha anat flirtejant de la comèdia fantàstica (Wolfenstein, Tetris i City/Simcity), al drama identitari (Vilafranca, per exemple) o el teatre documental (Ruz-Bárcenas) fins a parar en aquest escenari de venjances. Per sobre de tota la resta.
En una obra de gran intensitat, el que marca la profunditat de l’abisme són els silencis. Per això, en aquest drama psicològic que va escriure Jordi Casanovas el 2015 (quan encara la violència contra les dones no era titular als mitjans, tot i que sí que era ben latent a les llars), la duresa dels dos personatges necessita una il·luminació i un espai sonor que encapsulin l’espectador en aquella saleta de família de classe mitjana infeliç.
Pere Riera tensa les interpretacions de Laia Marull i Pablo Derqui, que evoquen uns personatges complexos. Mitifiquen el passat d’un cap de setmana a Cadaqués i, en canvi, protegeixen el seu fill de l’exparella amb les ungles. La relació, fallida, està carregada de mentides i ferides obertes. Algunes es descobreixen durant el muntatge. Moltes d’altres, probablement, queden latents. El treball de Marull i Derqui ha de ser d’orfebreria, perquè el seu naturalisme en una situació de gran estrès cal dosificar-la molt. Encara més, quan les seves accions estan acompanyades d’uns sons que reforcen la tensió, com si fos un film d’intriga.
I una llum que va enfosquint i carregant d’ombres els dos personatges. L’obra fa el mateix nus a l’estómac de Paraules encadenades (de Jordi Galceran, 2017). Ara la relació és estrictament de parella i Casanovas sembla respirar el Bergmann més amarg com Escenes d’un matrimoni/ Sarabanda (TNC,2010). La darrera escena, la que tothom imaginava però confia no veure, és d’una duresa visceral. Casanovas, fa un darrer cop de canell per ensenyar que tot tenia un darrer engany, el més cruel. És la manipulació final.
CRÍTIQUES RELACIONADES / La dansa de la venjança
TÍTOL CRÍTiCA: L’última dansa
PER: Núria Sàbat

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Marull i Derqui es llueixen, dansant amb talent una venjança conjugal molt ben tramada per Casanovas i Riera
PER: Ramon Oliver

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: L’ombra de Medea
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: La terra cremada
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: El pes feixuc d’una maleta
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Un producte de temporada…i una mica més
PER: Marc Sabater

VALORACiÓ
8