CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
La terra cremada
Publicat el: 16 de febrer de 2019
CRÍTiCA: La dansa de la venjança
Vibrant pugilat entre Laia Marull i Pablo Derqui que incorporen una parella acabada de separar amb una versemblança que posa els pèls de punta i una intensitat que produeix esgarrifances. Una conversa no volguda per part d’ella que amb dents i ungles vetlla pel benestar del fill per tal d’allunyar-lo d’inèrcies comportamentals intoxicadores. Un diàleg picat, que furga en els retrets i els desencontres i que fa emergir les parts més fosques de la relació. Jordi Casanova ens ofereix, com sempre, una matèria dramàtica plena d’ambigüitats sobre la que aplica la tècnica del tirabuixó per treure el tap que embussa la relació dels personatges, condueix l’espectador per on vol, creant falses deduccions pel sistema de l’enganyall, i acabar oferint un final insospitat i demolidor. Mà mestra de Pere Riera en la direcció escènica en un muntatge sobri, intens i que et colpeja els testicles o els ovaris de l’ànima.
CRÍTIQUES RELACIONADES / La dansa de la venjança
TÍTOL CRÍTiCA: L’última dansa
PER: Núria Sàbat

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Marull i Derqui es llueixen, dansant amb talent una venjança conjugal molt ben tramada per Casanovas i Riera
PER: Ramon Oliver

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: L’ombra de Medea
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: El pes feixuc d’una maleta
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Pauses reveladores
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Un producte de temporada…i una mica més
PER: Marc Sabater

VALORACiÓ
8