Quatre
acròbates (tots masculins) brinden una exhibició de circ, teatre físic i dansa
que enllaça orgànicament la tècnica, l’escenografia i la posada en escena. Com
l’artista que tan bon punt fa un bot com un rebot, el mobiliari es transforma contínuament
per esdevenir el suport que requereix l’acció. I diem volgudament “acció” més
que no pas “exercici” ja que, tot i que ho és, no es té la sensació d’assistir
a un encadenament de números com acostuma a passar en molts muntatges de circ
(i en altres gèneres, com ara el clown i la dansa, sovint sense text), sinó a un
espectacle que convida a gaudir en la seva integritat. Aquesta unitat s’aconsegueix
amb minúscules dramatúrgies i una combinació d’escenes ben engranades on la
interpretació actoral i l’humor hi aporten una curiosa nota de color. Dos
exemples: el brillant anunci verbal d’una coreografia acrobàtica de mans i peus
i la inesperada incursió del bollywood.

Desafiant
les lleis de la gravetat i fent gala d’una confiança màxima amb els companys, salten
esvelts, fan equilibris cranials, ballen inclinats, s’enjogassen al trampolí,
etc. palesant en tot moment el domini i la precisió d’uns moviments que,
alhora, s’ajusten al ritme musical i la il·luminació. L’espectador ho viu intensament,
concentrat i contingut a la butaca com si, ni que sigui una mica, l’èxit de la
pirueta també depengués d’ell. I quan –és intrínsec al risc del circ– l’acrobàcia
no es resol com s’esperava, agraeix la humanitat de l’artista, capaç d’acceptar
instantàniament l’error evitant que els esguerri la festa. Tota una lliçó.