Un espectacle de circ no deixa de ser un trencaclosques on les peces disperses aterren, interactuen i es complementen per generar un efecte poètic que fuig d’interpretacions lineals o sentits tancats. Partint d’aquesta base, ‘InTarsi’ ens proposa un conjunt de personatges que plantegen, de principi a final, un ball d’encontres i desavinences, d’encaixos i discrepàncies, un espectacle en construcció permanent però ben fonamentat en la capacitat constant de generar potents metàfores.

El llenguatge de la proposta beu de les fonts més sensates de l’anomenat circ contemporani, amb absència de caràcters massa definits, simplicitats en les formes i una estètica que busca la netedat, sense concessions al barroquisme clàssic del gènere. El treball d’escenografia  (un conjunt de peces aïllades que canvien de forma constant de posició) s’acobla perfectament al conjunt i al sentit del discurs.

‘InTarsi’, doncs, resulta refinat i efectiu, tan net que acaba per moure’s entre l’elegància i la fredor. Però no oblidem que parlem de circ, per tant la depurada tècnica, el ritme, la precisió i plasticitat dels números són la base, encert d’un espectacle per a tots els públics que exemplifica, com pocs, el bon moment de forma del circ fet a casa nostra.