Amb la companyia remodelada al cinquanta per cent, eia conserva el segell que va
caracteritzar el seu primer i multipremiat espectacle (Capas, 2011-2015). En efecte, les noves incorporacions harmonitzen
perfectament amb “l’estil eia” i hi aporten cal·ligrafies corporals que
enriqueixen la gran capacitat expressiva que ja tenia la formació anterior.

El títol InTarsi
vol ser una metàfora de com entén la creació en equip la companyia eia: elements diferents que, sense
perdre la pròpia personalitat, s’integren en un conjunt per construir una
entitat superior tot enriquint-se mútuament. En italià, “intarsio” és un
concepte de marqueteria que significa incrustació, encaix de peces de diferents
formes, textures i colors. La marqueteria és un treball artesà que requereix
paciència i delicadesa per tal que l’obra quedi perfectament acabada. InTarsi ha estat construït amb aquests
requisits. I, a més, amb ofici. La metàfora va funcionar gairebé a la perfecció
la nit de l’estrena, i auguro que d’aquí a quatre o cinc funcions ja podrem
eliminar el “gairebé”.

El fil relacional entre els personatges llisca de
manera àgil entre un seguit d’escenes de ritme trepidant, esquitxades quan convé
amb moments de calma i fins i tot amb una tensió emocional que bascula entre el
rebuig, el desdeny i la tendresa. Les tècniques acrobàtiques i d’equilibri
(perxa xinesa, banquines, minitramp, mans a mans, cascades, dansa acrobàtica i bàscula)
es combinen frenèticament entre elles i s’amalgamen amb una esbojarrada
capacitat de joc, una música que encaixa com un guant amb cada situació, un
humor de punt justíssim i fins i tot amb una sorprenent pinzellada entre el
friquisme i el burlesque. Els números solistes contribueixen al lluïment
personal de quatre artistes que elaboren un excel·lent treball de conjunt.

InTarsi és, del principi a la fi, un regal de bellesa circense
i bones vibracions.