Caterina Albert (amb el pseudònim de Víctor Català) va sorprendre i escandalitzar al 1898. Com podia ser que una dona escrivís aquella tragèdia tant fosca? El drama de la Lena, ingènua que s’adona de la seva soledat massa d’hora, avui torna a ressonar amargament a les filles (i als fills) del segle XXI. Ja va atrapar en la interpretació d’Emma Vilarasau el 2009, al Romea, tot recordant una posada en escena anterior, igualment despullada i crua.

Probablement, el text fosc, que recorda la intriga angoixant d’Edgar Allan Poe (Desaparecer) o el conte malèfic de Mary Shelley (Frankenstein) li aniria molt bé la veu despullada d’artifici, la música austera. Però la mirada de Peya, fent que la música soni dissonant, bruta, com reverberant permet imaginar les veus de la consciència de la protagonista, o de la inquietud, com aquelles que encara ens ressonen de Suite TOC num 6 amb força). Marc Angelet ha accentuat aquest dessassossec amb un quadre fet a retalls,i una il·luminació que descomposa el blanc tot tacant amb les vores dels colors primaris. Un espai màgic, molt concret, en el que Neus Pàmies sap trobar la intensitat i no deixar l’espectador ni un moment.

Pàmies, fidel a la companyia Projecte Ingenu (InFaust, La dona pantera, Vaig ser Pròsper) que, sovint tenyeix els seus mon foscos amb la cançó a cappella, ara assumeix tots els sons i tots els angles. La seva veu, amplificada (seria preciòs que sonés pura,insistim) ressona amb diferent tonalitat, si la reprodueix un micròfon de Re-Vox o la senyal del telèfon. Ella està tancada e aquella realitat de rajoles blanques (ressegueix les vores,com feia la Colometa de la Rodoreda a La plaça del Diamant, un gest tant petit i que expressa tant!) Una petita perla que sap casar un so ambiental carregat i poc amable amb una història que fereix i instants d’unes imatges literàries i un vocabulari preciós, apuntalat del text original. Tots voldríem abraçar Lena,allunyar-la de la falç, del pare i de la mola que no deixarà mai deconvertir el blat en farina: mata la llavor. En part, com la de Lena. Implacable quadre.