CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
La veu dels morts, el silenci dels vius
Publicat el: 14 d'octubre de 2016
CRÍTiCA: In Memoriam
Si el franquisme va ruixar amb àcid sulfúric el record dels vençuts, la transició va bombardejar amb gas amnèsic la restauració d’una democràcia que va nàixer emmanillada. Una amnèsia i una desinformació curosament perpetuada pels successius desgoverns que han potejat la pell de brau, ara fossilitzada com la dels dinosaures. Per això esdevenen tan necessaris exercicis de memòria com el que proposa Lluís Pasqual amb la “quinta del Biberó”, impactant testimoni escènic d’aquella crueltat d’inspiració estalinista que va conduir a l’escorxador l’adolescència (el futur) del país. L’espectacle “In Memoriam” funciona com el funeral que mai no van tenir, amb el ritual minut de silenci del públic a peu dret, i amb rèquiem final, però sense encens ni hisops ni altres martingales que els tonsurats van dispensar a tort i a dret durant 40 anys als revoltats. Tot és d’una colpidora sobrietat. No hi ha pràcticament acció. Els intèrprets incorporen sis adolescents de la lleva exterminada, i reciten fragments de diaris i de cartes que es van escriure realment des del front, contalles i anècdotes verídiques recollides del testimoni directe dels pocs supervivents de la carnisseria, majorment encara insepulta. S’imposa un relat, el més imparcial possible, del que va passar, amb moments d’elevada tensió i punts d’emoció que tot d’una es dissol quan els personatges -la veu dels morts- surten del rol i ho comenten des del present. Cal valorar l’esforç de visibilitzar la varietat dialectal del país, normalment silenciada des de l’escenari o la televisió, quan hauria de ser la norma. Fa anys que reclamem en l’ensenyament actoral reglat que es potenciïn les variants i es defugi l’uniformisme del català central. Benvinguda presència, doncs, de les múltiples diccions de l’idioma! Pel que fa a les projeccions amb materials fílmics de l’època, cal dir que la tria no aporta res d’essencial a l’espectacle, més enllà d’un àgil ornament. No us perdeu l’oportunitat de fer memòria i ajudar a trencar el silenci que encara imposen els hereus dels botxins.
CRÍTIQUES RELACIONADES / In Memoriam
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Ferran Baile

VALORACiÓ
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Ferran Baile

VALORACiÓ
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Pep Barbany

VALORACiÓ
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Pep Barbany

VALORACiÓ
TÍTOL CRÍTiCA: Posant rostre i personalitat a una tragèdia evitable
PER: Pep Barbany

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Fer memòria i reflexionar
PER: Ferran Baile

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Inusual viatge visual
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: De traca i mocador
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: L’espectacle que emocionaria a Spielbierg
PER: Aída Pallarès

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Quina llàstima
PER: Maite Guisado

VALORACiÓ
4
TÍTOL CRÍTiCA: Quan va esclatar la guerra, ells tenien quinze anys…
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Curts d’emoció
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8