És certament un luxe veure en
directe una de les muses de Kusturica i el cinema serbi postiugoslau. Mirjana Karanovic
és una actriu de fonda presència, que recorda l’enyorada Anna Lizaran, i que a Helverova
noc fa un paper pedregós i costerut, al costat d’Ermin Bravo en el difícil
rol del “gagà” que es disfressa amb l’uniforme nazi sense advertir el perill.
Són interpretacions intenses i potents, però el text d’Ingmar Villqist o, més ben dit, l’adaptació
escènica de Dino Mustafic deixata i refreda. Una mostra crepuscular del recorregut resilient del Kamerni Teatar 55, el grup que va mantenir la flama escènica contra la guerra durant el setge de Sarajevo, un testimoni indefugible i altament respectable.