La
nit d’Helver 
(1999) és potser l’obra més coneguda de l’autor polonès Ingmar Villgist.
A més d’estar traduïda a diversos idiomes i d’haver estat representada a
diversos escenaris internacionals, té una versió cinematogràfica del 2005.
L’obra transcorre en un lloc indeterminat d’Europa en plena ocupació nazi,
durant una sola nit, i té com a protagonistes l’Helver, un noi amb una
discapacitat  mental, i la Karla, una
senyora madura que se’n ocupa. Immersos en una situació de confrontació i d’excepcionalitat
que el director situa en l’ascens del feixisme a Europa, però que es podria
traslladar a qualsevol lloc del planeta, sobreviuen com poden en el petit
habitacle que és casa seva: l’Helver, aliè al que succeeix al seu voltant,
participa de l’eufòria militarista i esperona la Karla amb el seu entusiasme
infantil. Ella, amb posat amarg i cansat, juga com pot per no decebre’l.

El director del Kamerni
Teatar 55 de Sarajevo, Dino Mustafic, ha apostat per una lectura lineal de l’obra
i esdevé un il·lustrador eficaç del drama. Prescindint de les acotacions del
propi autor que atorgava al públic un paper més actiu, carrega les tintes sobre
els sentiments. Compta amb dos esplèndids actors, Ermin Bravo i Mirjana
Karanovic, lliurats enterament als seus personatges. La seva gestualitat esdevé
tota una coreografia ritual que apel·la directament a l’emotivitat de l’espectador.