• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Fun home
  • /
  • Quan la imatge paterna es cau
CRÍTIQUES
imagen
Ferran Baile
PER: Ferran Baile

VALORACIÓ

9

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Quan la imatge paterna es cau

Publicat el: 4 d'octubre de 2018

CRÍTiCA: Fun home

Un commovedor, lúcid i atrevit espectacle musical, que
ve precedit d´un gran èxit a Broadway i de guanyar cinc premis Tony.

Les absències d´afecte patides a la infància, les
absències d´afecte patides a l´adolescència, la incapacitat de comunicar-se,
d´acceptar-se a si mateix, el maltractament familiar i el sentiment de culpa.
Tots aquests sentiments estan exquisida i cruament reflexats en aquest atípic
musical que és Fun Home.  

Un musical nascut d´un còmic-novel.la  autobiogràfic escrit i dibuixat per Alison Bechdel, amb el que Daniel Anglès ha tingut la valentia i
l´encert de començar aquesta nova vida del Teatre
Condal (Onyric)
, dedicada integrament al musical, amb aquest muntatge, que
protagonitza ell mateix (desprès de molts anys sense sortir a l´escenari), en
el complexa, controvertit, egòlatra i turmentat paper del pare de família, amb Mariona Castillo, personificant a la
seva filla ja adulta que explica en un anar i venir, la seva vida sentimental i
afectiva. Ella nena, ella jove i ara ella adulta.

Els records d´infància, la relació amb els seus
germans més grans, amb una mare feble de caràcter i ningunejada, amb una casa
feta sols a la mida del pare, plena de records i objectes que ell col.lecciona,
d´aquest pare que està omnipresent i a la vegada tantes vegades absent. Els
records de joventut, del descobriment dels seus sentiments lèsbics, la manca de
comunicació amb els pares absents (tan física, com emocionalment), del pare tan
obsessivament present, com tan continuadament absent. La reafirmació i
acceptació de si mateixa ja adulta i la capacitat de saber perdonar a un pare
que acabarà, presoner de si mateix, suicidant-se.

Una posta en escèna i un repartiment brillant

Magnifics tots els actors, amb Mariona Castillo brodant el personatge d´Alison Bechdel, amb Daniel Anglès transmetent la
complexitat del personatge del pare, amb la revelació d´una Clara Solé brillant com l´Alison Jove i
molt ben secundats per una Pilar
Capellades
en el paper de la feble, maltractada mare (impressionant el seu
solo), Júlia Jové en el paper de
l´amiga  i amant de l´Alison jove, Mark Andurell (en diferents papers) i
els nens que es van tornant, per llei, els diversos dies la setmana. Menció
especial per les que interpreten a l´Alison nena, en la funció que vaig assistir
una convincent Noa Flores, i Lara Kate Albertos i Mariona Lleonart, en altres funcions.
En els papers dels germans es van tornant Ferran
Alegre, Aleix Colomer
i Daniel Pérez
(Christian Bechdel, germà gran) i Miquel
Camps, Jan Gavilan
i Stel.la
Tarradellas
(germà mitjà).

Impressionat l´escenografia de Raquel Ibort-Marc Salicrú i Marc Udina, que es perd per les altures
del teatre, concebuda travessant en diagonal l´escenari, l´interior d´una casa
plena d´objectes que aclapara i acaba mostrant-se hostil per qui la viu. Els
tres signen també el disseny de vestuari. Altre capítol a destacar és el de la direcció
musical de Miquel Tejada al front de
nou músics que es van alternant (Laura
Masferrer, Jon Unanua, Berenguer Aina, Gustavo Llull, Auria Iglesias, Adri
Mena, Albert Abad, Betel M. Daura
i
Ignacio Sabadell
). Menció també per l´ajustada il.luminació de Xavi Costas.  

Un Musical nascut d´un
Còmic

Alison Bechdel, va
iniciar la seva carrera com a dibuixant de còmic el 1983 amb una de les
primeres representacions gràfiques sobre el lesbianisme amb reminiscència
autobiogràfiques i una forta càrrega crítica a la hipòcrita wonderful american way of life de la
burgesia estadounidenca. En obres posteriors ha aprofundit amb la seva difícil
relació amb el seu pare i amb la seva mare, destacant els dos musicals (Fun Home: Family Tragicòmic, Ets la meva
mare?
)

Lisa Kron
(1961), és actriu, dramaturga, guionista i lletrista, amb una llarga
trajectòria al teatre i a la televisió. Ella va ser que va fer la dramatúrgia i
les lletres de les cançons. Jeanine
Tesori
(1961), compositora i arranjadora amb llarga trajectòria, entre ells
Shrek the Musical, és qui va composar
la música.

Al vestíbul interior del teatre es pot comprar, a més
del detallat programa-llibret del muntatge, el llibre-còmic, traduït al
castellà, d´Alison Bechdel (Penguin Random House Editorial), editat el 2016 i
que ja va per la vuitena edició.

Més sobre els principals actors

Daniel Anglès
(Barcelona, 1975), vinculat professionalment al món musical des de els 18 anys,
és actor, cantant, director, productor, pedagog. Va crear el 1996, la companyia
 El
Musical més Petit
, amb la que va guanyar 5 premis Butchaca i un Sebastià
Gasch. El 2003, funda l´escola Aules-Arts
Escèniques de Barcelona
, www.danielangles.com

Mariona Castillo,
actriu, cantant  i professora de cant,
diplomada en Performing Arts Music amb
menció d´honor per la Universitat de Paul
Mc Cartney
. Ha participat en musicals de gran format com Mamma mia!, Què, el nou musical i Cop de rock, i musicals de petit format
com (A)murs (2015) i Limbo (2015), Mares i filles (2014), Nine,
Les dones de Guido Contini
(2012) i El
projecte dels Bojos
(2011).

Pilar Capellades  Es fundadora de l´Escola Eolia i de la Companyia El
Musical més Petit
. L´hem pogut veure a Aquests
cinc anys
(2009) Mar i Cel (2004)
i La nit de Sant Joan (2010), entre
d´altres muntatges.  

Text: [email protected]

CRÍTIQUES RELACIONADES / Fun home

TÍTOL CRÍTiCA: Un musical amb majúscules, lluminós, sensible i que es mereix llarga vida

PER: Pep Barbany
Pep Barbany
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: No deixeu de visitar la “Fun Home” per res!: dins hi trobareu una esplèndida mostra del millor musical contemporani

PER: Ramon Oliver
Ramon Oliver
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Hoy Londres queda un poco más cerca

PER: Elisa Díez
Elisa Díez
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Retenir els records d’infància en un bloc de làmines

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Traç musical de preciosa línia clara

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat