“Flor de nit” és un musical per als amants de les coses ben fetes. Hi ha punts de trasngressió divertida (gràcies a la Mimí, al Paquitu i al gran Thonet) però hi ha per sobre de tot, una lluita de convertir les idees en realitat i una constatació d’una derrota (la de la II República que cau per una Guerra Civil) enmig d’una trama d’amor que mostra totes les contradiccions del moment. De fet, aquell entusiasme obrer i democràtic de la Ii República, que es reproduiria en certa manera durant la transició es reviu ara amb la demanda de major veu per al ciutadà. Aquesta perla que va estrenar Dagoll Dagom el 1992 i que la va recuperar, en versió concert el 211 la revista digital Teatralnet, ara torna a escena. Ho fa amb la simplicitat de l’essència. Això fa que el pes en les interpretacions sigui molt més elevat (no hi ha grans elements que distreguin). Afortiunadament, les interpretacions dels personatges són molt matisades i permet saltar amb facilitat del traç gros del gran Thonet a la lluita per triar l’amor de la Rosa (Beth Rodergas, una veu més que fiable d’aquesta peça de lleus equilibris en la que ell defensa el seu personatge amb molta solvència). Molt bon treball. Últims dies per veure-ho abans que faci gira que es mereixeria que fos ben àmplia.