Fa temps que Flor de Nit demana a crits un revival, des
que tota una nova generació aficionada al gènere el va descobrir gràcies a la
seva edició en DVD (i que va propiciar diverses produccions amateurs arreu del
territori) i encara més després de la versió concert celebrada al 2011 al
Teatre Condal, produïda per la revista Teatralnet sota el paraigües de la
Fundació Romea. Finalment han estat la gent de Gataro, gestors de l’Almeria
Teatre, sota la direcció de Víctor Álvaro, els qui s’han atrevit a reviure
l’espectacle filtrant-lo pel llenguatge que la companyia fa anys que exhibeix
en les seves produccions tant musicals com de text.

A l’Almeria Teatre trobareu una versió de Flor de Nit reduïda per força en espai, músics (especialment destacable la brillant
direcció musical de Xavier Torras) i repartiment, però que manté la grandesa
poètica de la ploma de Montalbán.

Un relat que apareix esquitxat pels números d’un cabaret
tronat i que són el respir lúdic i festiu de l’espectador gràcies a la vedette
principal, la Mimí, i el Gran Tonet, mestre de cerimònies. Dos papers on Gracia
Fernández llueix especialment en la seva vessant més còmica i Frank Capdet hi
aporta més d’una novetat respecte a l’original. El trident protagonista format
per Beth Rodegas, Lluís Canet i Jorge Velasco compleix amb nota la
responsabilitat d’aconseguir que la funció mai decaigui. Bealia Guerra, que a
més signa les contundents coreografies, crea un atractiu desdoblament entre
sensual corista i la quotidiana Remei, soferta esposa del Paquitu, un Joan
Vázquez amb una fins ara insòlita capacitat de transformisme que té els seus
millors moments en el tango {Lo más profundo es la piel} i en la (encara avui
dia) reivindicativa {Bandera blanca d’esperança}.