Faboo podria ser un personatge genial de televisió. Com un MIC d’avui. O un senyor Cordills de fa vàries dècades. És un ésser misteriós que pot aixecar por d’¡entrada però que de seguida es revela juganer, empàtic, imaginatiu. El que més sorprèn als pares és la sorpresa de l’artilugi (com es fa la manipulació) i com la part superior d’un bidó pot ser tant expressiu, només arquejant les cames. Aquest “Faboo” és un perfecte personatge de presentació, un lluït “teaser” en directe però el que generaria complicitat és la creació d’una trama (tant surrealista com es vulgui) que permetés trenar el viatge en cotxe, la troballa amb la seva amiga la serp, la seva dèria de remenar tot allò que s’hi posa al seu voltant…

La manipulació recorda prou a una companyia mítica en el treball de mímica i lúdicament expressiva: Mummenschanz que van presentar “Los músicos del silencio” el setembre del 2013 a la Sala Barts de Barcelona. Durant els 40 anys de carrera d’aquesta companyia internacional (que ara fan més contextualitzadaa la poesia visual de Brossa, les bombolles de Pep Bou o els titelles inflables de Joan Baixas) no utilitzen la música per a res. “Faboo” sí que la introdueix però també en una molt austera proporció.