El factòtum d’aquesta petita cucada de gourmet
que és ‘Faboo’ es diu Oscar Vidal,  un
pedagog amb llarga trajectòria en la creació d’espectacles i programes
televisius per a públics iniciàtics. Qui du el pes del muntatge (mai millor dit,
perquè, en una postura absolutament incòmoda, crea un personatge, una màscara,
inversemblant  i entranyable, propera a
E.T.) és Laura de Arcos, ballarina i actriu especialitzada en teatre de
gest.  Ambdós són catalans però estan
establerts a Madrid (ens agradi o no, és on es mouen ‘es doblers’).

El format de l’espectacle recorda molt un
encadenat de capítols de la sèrie televisiva ‘Mic’, però sense una voluntat
pedagògica tan naïf. La companyia, i aquí discrepo, situa la franja d’edat a
partir dels 5 anys,  però en la funció
que jo he vist, la majoria eren nens i nenes de 3 anys i han xalat d’allò més.
De fet, no han parat de dir-hi la seva.

Reprenent la interpretació de Laura de Arcos
(assistida puntualment en escena per Eva Pereira), és ella qui, a partir d’una
gestualitat física i expressivament molt treballada,  humanitza un envàs de plàstic amb un resultat
empàtic  insospitat.  En els primers episodis (tots separats per una
senzilla però efectiva fosa a negre) és un nadó a la descoberta de l’entorn.
Després juga a ser algú altre (aquella fase que Marcello Mastroianni considerava
premonitòria en la gènesi de l’actor/actriu, quan un es fa passar per un
fantasma terrorífic, una estrella del rock o el que faci falta), i finalment
acaba convertint-se en una mare estressada davant la responsabilitat que suposa
l’arribada d’un altre’mini envàs de plàstic’.

Els programadors del mini-Grec  van descobrir aquesta perleta al FETEM de
Gijón (on va ser premiada)  i l’han
programat dos dies al Tantarantana. Hi ha vida més enllà del GREC, esperem.