CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
Publicat el: 26 de juliol de 2013
CRÍTiCA: Espai vital (Lebensraum)
Espai vital és un respir per divertir-se, una peça
refrescant que amb el seu homenatge particular a Buster Keaton ens retorna al
joc innocent, a l’exageració de la pantoflada i a aquella fantasia provocada
pels objectes més comuns i quotidians. Una hora trepidant per deixar-se
emportar per aquesta senzillesa virtuosa i desconnectar totalment de la pròpia
realitat. Bevent de la comèdia del cinema mut ens ofereix una combinació de
teatre, dansa, mim i música en directe. La història és simple, dos homes, Jakop Ahlbom i Reinier Schimmel,
intèrprets de màxima resistència física i total precisió, que comparteixen una
habitació farcida d’enginys decidiran construir una nina que els faci de
minyona. L’artilugi, però, decidirà tenir vida pròpia. A partir del moment en
què apareix a escena Silke Hundertmark aquest muntatge fa un salt estratosfèric
perquè la interpretació d’aquesta dona és simplement extraordinària. Aquesta és
una peça que no coneix d’edats ni condicions i que provoca aquell somriure
despreocupat tan necessari per viure.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Espai vital (Lebensraum)
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Ramon Oliver

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Jordi Jané

VALORACiÓ
6