En l’escriny d’Espai vital s’hi conserven les més depurades tècniques del mim i la dramatúrgia gestual, i s’hi reuneix la comèdia del cinema mut i la gràcia del teatre d’objectes que recolza en una bona bateria de mecanismes enginyosos que s’acorden amb l’audàcia dels gags. Tot és impecablement mesurat i fluït fins que el tàndem masculí que comparteix habitacle i que ha convertit l’espai en una casa intel·ligent gràcies als seus artesanals artilugis, fa un pas enllà i construeix una noia mecànica… El pas de ninot a actriu és imperceptible, cosa que demostra la depurada tècnica dels intèrprets. I malgrat tots els elogis i totes les gràcies, l’espectacle duu mullades les ales de l’ànima.