L´ESPECTACLE
QUE VA NÉIXER AL TWITTER

Tot passa al llarg del banquet posterior a un
casament. La novia, molt jove, ha invitat a uns amics del seu temps d´Institut.
El que esperaven que seria un retrobament desitjat acaba en retrets i
enfrentaments, ressuscitant fantasmes del passat. La idealitzada amistat que creien
els unia es trenca i cadascú-na comença a replantejar-se el sentit de la seva
pròpìa vida. Si realment està fent el que vol, si realment està afrontant la
vida amb valentia o senzillament s´acomoda, s´amaga convencionalment i renuncía
per por a lluitar de veritat per tirar endavant els seus objectius.  

Tres actors interpreten als cinc personatges, dos
nois i tres noies, en els que queda centralitzat  el conflicte. La resolució escènica opta per
jugar amb distanciaments “brechtians”, en el que l´actor-l´actriu rememora el
passat. Un anar i venir continu, entre reflexions filosòfiques.

Com la majoria d´obres primerenques, el text, com la
posta en escena, es resenteix de voler dir masses coses, abusa potser de les
dites i d´aquest anar i venir que arriba per moments a confondre personatges i
passat i present.

Amb tot es traspua una gran il.lusió i mostres de talent
incipient. Hi ha un text, irregular però interessant, hi ha espectacle (Mireia Izard i Roger M.
Puig, direcció i dramatúrgia). Hi ha una posta en escèna original i
ben pensada (l´escenografia és de Mònica Gàlvez
i Elisenda Pèrez, el vestuari de Núria Cabeza, l´il.luminació d´Ingrid Espín). Hi ha una interpretació ajustada i
ben treballada en el seu desdoblament de personatges, Sergi Cervera, Núria Deulofeu i Ester Piera, que té moments especialment
brillants. 

Un treball seriós i entusiasta de gent molt jove que
es veu amb interès. L´espectacle manté un bon ritme, no aburreix i  té el gran mèrit de la constància i la
il.lusió per tirar endavant un projecte, nascut d´una conversa creuada per
twitter (us en fem cinc cèntims a continuació) i de fer dels somnis realitats.
La valentia de tots ells-es de llençar-se a la piscina. 

Tot va néixer via twitter

Afinals d´agost del 2012, una desena de nois i
noies, entre 25 i 35 anys, es reuníen als Jardinets del Príncep de Girona a
Barcelona. S´han conegut en Twitter, variant hashtag-postfunció comentant
espectacles, i estàn il.lusionats en montar una obra de teatre. Finals de gener
del 2014, el somni es converteix en realitat al Teatre Almería de Barcelona.

Una d´elles, Mireia Izard,
jove periodista (comentarista a Catalunya Radio i guionista de Cabaret Elèctric
d´iCat, crític tetaral a www.recomana.cat), tenia una obra escrita sobre
l´amistat, a més d´un guíó per a un curt. En aquella reunió inicial i a través
de la red, es va crear una gran il.lusió per fer realitat el projecte. Un
s´oferia per fer-se responsable d el´Il.luminació, l´altre de dirigir, un més
de la pàgina web…Com la majoria sols es coneixien pel nickname (alies dels
usuaris de les reds socials), varen decidir desvirtualitzar-se i re-trobar-se
ara en viu i directe.

El grup inicial va anar canviant , però gràcies a
l´impuls de l´il.lusió inicial el 2013, estrenaven Equilibristes a la Nau Ivanow.
Ara més rodada i més ben acabada, la podem veure al Teatre Almería.

Per saber-ne més dels protagonistes

Mireia Izard.
Ja us en hem escrit, però aquí està el seu https://twitter.com/mireiaizard. Podeu
seguir les seves crítiques i comentaris teatrals a www.recomana.cat i us aconsellem
l´entrevista que li van fer a El Periodico de Catalunya amb motiu de l´estrena,
publicada el 25 de gener, a la contraportada. Entrevistada per la reconeguda
periodista Gemma Tramullas.

Roger M. Puig, és escriptor-dramaturg i director escènic.
Recentment vareu poder veure un dels seus muntatges, El balcón de la espera, text i direcció, al Teatre Tantarantana,
dins del cicle Fer Visible L´Invisible. Té un interessant blog, que val la pena
conéixer. http://rogermpuig.blogspot.com

L´Ester Piera
es va formar com actriu a l´Escola Nancy Tuñón i musicalment i com a pedagpoga
a l´Universitat de Barcelona, completant els seus estudis d´aprenentatge del
violí i el llenguatge musical al Conservatori del Liceu. Dona classes de teatre
a infants i l´heu vist o la podeu veure als muntatges familiars de les
companyies Pitx, Potx i MariCuetes (amb l´espectacle musical clownesc, T´estimo, que va estar al Poliorama),
Teatroa Teatre (Bruna, la bruixeta
tartamudeta, que es pot veure al Teatreneu) i Titerearte (Carbassa). També ha participat en
diferents curtmetratges i locucions publicitaries. http://esterpiera.jimdo.com

La Núria Deulofeu,
també va estudiar a l´Escola Nancy Tuñón i d´altres i té estudis de cant i
claqué. Especialitzada en locució, ha fet doblatge i treballat a la ràdio.
Dotada d´una bona fotogenia, ha treballat en cinema i publicitat. http://nuriadeulofeu.wordpress.com

En Sergi Cervera,
també format entre d´altres llocs (Masterclass a Los Angles i a Madrid), a l´Escola
de Nancy Tuñón, té una llarga trajectòria teatral des del seu debut a L´arbre de la memòria amb la Companyia
Comediants (2005). Dotat com les seves companyes d´un bon físic i una bona
fotogenia, ha treballat continuadament en cinema i televisió i també com a
locutor a la ràdio. www.entreactores.com/sergicervera