CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Plomar la democràcia a base de populisme
Publicat el: 2 de juny de 2019
CRÍTiCA: Els ocells
Després de la crítica demolidora a l’emprenedoria amb el celebrat Fairfly (2017), la companyia La Calòrica s’inspira en el clàssic d’Aristòfanes Les aus (414 a. C.) com a punt de partida a Els ocells, un muntatge que sens dubte és un dels èxits d’aquesta temporada. Si el grec retratava els vicis de la democràcia, aquell sistema polític que ja es mostrava fràgil fa segles, els calòrics fan una sàtira política del sistema actual plagat de populisme neoliberal que recorre Europa.
I això és precisament Els ocells, un espectacle populista que es permet a estones el traç gruixut i el llenguatge planer per fer reflexionar sobre la irrupció d’un líder redemptor que vol crear un món nou a base de promeses col·lectives que acabaran reduïdes a individu, propietat i competència, mostrar sense embuts la incidència de l’estament judicial dinamitant la separació de poders o denunciar els abusos sexuals de l’església. Però no només es tracta de disparar contra els altres, sinó de posar un mirall davant l’espectador perquè reconegui fins a quin punt contribueix al deteriorament de la democràcia, per activa o per passiva.
La clau de l’espectacle és que convenç tant al públic habitual de teatre com aquell espectador eventual, sobretot si és jove. D’escenografia simple però efectista, la posada en escena brilla en la caracterització de personatges gràcies al vestuari i l’atrezzo d’Albert Pascual, a la inclusió de la platea trencant la quarta paret i a l’elecció de temes musicals tan dispars com Flying free de Pont Aeri o Perdóname de Camilo Sesto, elements que reforcen l’humor i estèticament contribueixen a l’aire cabaretesc. L’encertat embolcall, però, no seria res sense la dramatúrgia de Joan Iago i la direcció ferma d’Israel Solà perquè aconsegueix un estol ben compactat en les interpretacions de Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Ester López i Marc Rius, que es desdoblen amb naturalitat descarada en tot de personatges diferents.
La Calòrica es referma com a companyia sòlida amb camí per recórrer, no només de gira arreu del nostre país ja que aquest Els ocells faria bé de mirar al nord per emprendre el vol rumb a Europa sense complexes.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Els ocells
TÍTOL CRÍTiCA: Ocells tan estranys que semblen humans
PER: Ana Prieto Nadal

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Els ocells
PER: Júlia Vernet Gaudes

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Cabaret polític d’altíssim nivell
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: “Només hi veig ocells”
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Una nova mostra de com mesclar a la perfecció humor i crítica
PER: Pep Barbany

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Quins pàjarus els de La Calòrica!
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: El meu regne per un puput que és el mirall del rey pasmado
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: «Amb Pisteter, no! Amb Pisteter, no!»
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
9