CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
“Només hi veig ocells”
Publicat el: 27 de maig de 2019
CRÍTiCA: Els ocells
És com si en 2.500 anys no haguéssim après res. Aristòfanes va escriure Els ocells el 414 a. C. El dramaturg Joan Yago i els seus companys de La Calòrica la van llegir aquest any i hi van veure reflectida la societat actual: “El populisme neoliberal, més concretament”, diu Yago, autor d’aquesta versió. L’obra original del creador de la comèdia parla d’un ciutadà d’Atenes que, fart de la ingerència de l’Administració en els seus assumptes, deixa el món dels humans i convenç els ocells de crear una nova civilització. “O sigui, que el tio crea un paradís fiscal. Mai més ben dit, perquè ho fa allà dalt, al cel”, puntualitza Yago. Tot plegat, com tot a La Calòrica, ens sona: una perla: “Jo no veig puputs, jo no veig gavines… Jo hi veig ocells”
(…)
CRÍTIQUES RELACIONADES / Els ocells
TÍTOL CRÍTiCA: Ocells tan estranys que semblen humans
PER: Ana Prieto Nadal

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Els ocells
PER: Júlia Vernet Gaudes

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Cabaret polític d’altíssim nivell
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Plomar la democràcia a base de populisme
PER: Teresa Ferré

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Una nova mostra de com mesclar a la perfecció humor i crítica
PER: Pep Barbany

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Quins pàjarus els de La Calòrica!
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: El meu regne per un puput que és el mirall del rey pasmado
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: «Amb Pisteter, no! Amb Pisteter, no!»
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
9