Magnífica versió musical de l’inquietant i trasbalsador drama de Franz Wedekin, El despertar de la primavera, que aquí es va veure com a peça teatral al Poliorama el 1986, en exquisit muntatge de Josep Maria Flotats. Aquesta “tragèdia infantil” de 1891 és una crítica demolidora a la rígida societat alemanya de l’època, veritable ou de la serp dels horrors que vindrien a no trigar durant les dècades següents. És una obra d’una força i una contundència que va suscitar la censura i la prohibició, perquè deixava sense coartada els abusos escolars, familiars i socials crescuts sota l’empara del credo cristià, que el protestantisme contemporani encara va fer més repressor i atrabiliari. L’obra està feta amb materials de base molt semblants al del film de Haneke La cinta blanca. Doncs bé, amb aquests teixits, Steven Sater en va fer una adaptació amb música de Duncan Sheik, que David Pintó ha adaptat al català i que, sota la direcció de Marc Vilella, han confegit un espectacle vibrant, fresc, àgil i ben fet. Magnífica música en directe i un equip de joves intèrprets que es mouen amb un dinamisme esgotador i que canten com àngels. Escortats per actors experimentats com Roser Batalla o Mingo Ràfols, que fa tots els papers repressors (pare, mestre, metge, predicador…), set nois i sis noies, amb veus preparades i actuacions entusiastes i precises, aconsegueixen fer respirar en tota la seva tendresa, acidesa i cremor el drama de l’adolescència tractat com una malaltia per uns adults encotillats en una severitat que esdevindrà dramàtica. El Teatre Gaudí Barcelona de gom a gom és la millor prova de la qualitat de la proposta. No s’ho perdin!