S’entén que, al programa de mà, Julio Manrique
ens digui que tan bon punt va haver llegit el llibre de Mark Haddon, el seu
protagonista (Christopher Boone) va esdevenir el seu heroi. I l’encerta quan
espera que ara, després d’haver-lo fet pujar a l’escenari, també en sigui el
nostre. Perquè és molt difícil evitar no ser enxarxat per la història d’aquest
caçador d’estels, habitant de microespais i domador de nombres que un dia es descobreix
capaç de fer qualsevol cosa que es proposi. I ho diu totalment convençut, i amb
tota la naturalitat del món, des d’aquell cop que va veure’s amb cor de sortir
de la bombolla i anar tot sol a Londres. En Christopher té una síndrome que, si
bé no és mai anomenada, molt bé podria ser la d’Asperger. Per això té una
memòria d’elefant i li és del tot impossible dir mentides, però també perdonar
els que n’hi diuen. Li costa gestionar les emocions i compaginar el seu món amb
el de la majoria de la gent, i aleshores sorgeixen els conflictes… situacions
que no tothom sap entendre ni reconduir, perquè no tothom és com la seva
Siobhan, la dolça i pacient professora que, sense sobreprotegir-lo, sempre li
fa costat, l’ajuda a tirar endavant, a no defallir i a fer-li veure totes les
coses bones i positives que té.

Ara bé, també cal dir que si la petita gran
història que va captivar els lectors de la novel·la –i que Simon Stephens va
adaptar per al teatre– també captiva a l’escenari, és, sobretot, per obra i
gràcia d’aquest fenomen escènic que es diu Pol López. Un tros d’actor considerable
de qui no cal cantar les excel·lències. Qui el va veure a Ivan i els gossos, per exemple, no se’n sorprendrà; i qui encara el
desconegui, que hi posi remei tan aviat com es presenti l’ocasió de tornar a
veure aquesta excel·lent proposta.

L’acompanyen sàviament Marta Marco –una altra
actriu imprescindible–; Ivan Benet i Cristina Genebat, en un molt bon paper de
pares desbordats; Mireia Aixalà, Carme Fortuny, Norbert Martínez i Xavier
Ricart, tots ells dirigits per un Julio Manrique que, com gairebé sempre, ha
sabut imprimir el seu segell a un muntatge que ha triomfat dues temporades i que
pot fer-ho unes quantes més.