CRÍTIQUES

VALORACIÓ
10
Un sensible muntatge amb un gran Pol López
Publicat el: 16 d'abril de 2015
CRÍTiCA: El curiós incident del gos a mitjanit
Magnètic i fascinant muntatge. Julio Manrique ha fet
diana amb ‘El curiós incident del gos a mitjanit’, versió teatral de la
novel·la de Mark Haddon publicada al 2003 i que es va convertir immediatament
en un ‘best-seller’. Partint de la premiada adaptació que el dramaturg Simons
Stephens va fer el 2012 per a la seva estrena al Royal National Theatre de
Londres, el director ha teixit un exquisit relat que captiva els espectadors
del Lliure de Gràcia, fins al punt que, en esgotar totes les localitats, el teatre
ha hagut de prorrogar dues setmanes més les funcions.
El fenomen està plenament justificat, no només per
l’empremta profunda que va deixar el llibre als seus fervorosos lectors sinó
pel valor afegit de la impecable factura d’una posada en escena en què, a més
d’un repartiment encapçalat per Pol López, té un gran protagonisme
l’escenografia de Lluc Castells, amb enginyosos ‘invents’ de gran efecte
plàstic per ambientar els diferents espais de la producció. És el cas del
viatge amb tren a Londres del protagonista exposat amb notable ritme
cinematogràfic, gràcies també als ben coreografiats moviments de Núria Legarda.
López aconsegueix des del primer moment del
desenvolupament de la història l’empatia de l’espectador amb el seu personatge,
un adolescent afectat per la síndrome d’Asperger, una de les manifestacions de
l’autisme. El paper sembla estar fet a la seva mida. El jove actor, que ja va
conquerir al públic del mateix teatre amb el monòleg ‘Ivan i a els gossos’, fa
una immersió tan formidable en el seu personatge que acaba sent una encarnació
perfecta del mateix. En aquesta recreació, aconseguida allunyant-se dels
excessos, estan totes les senyes d’identitat del jove superdotat capaç de ser
un geni de les matemàtiques, però a qui la seva afecció el porta a qüestionar
els comportaments dels qui l’envolten. Rebutja que el contacte físic i no
suporta la mentida ni les voltes que condueixen a ella.
Sincer, directe i amb reaccions fora de tot
convencionalisme, sorprèn i emociona fins deixar-te sense respiració. La trama
arrenca quan un matí descobreix que Wellington, el gos del veí, ha estat
apunyalat. Impressionat per la brutalitat dels fets, Christopher intentarà
descobrir l’autor de la mort del can. Aquesta detectivesca obstinació acabarà
portant-lo a desvetllar l’engany a què l’ha sotmès el seu pare (un Ivan Benet
que broda el paper del progenitor que tem perdre el seu fill) fent-li creure
que la seva mare (una commovedora Cristina Genebat) ha mort. La seva ferma
decisió per trovar-la el portarà a enfrontar-se al que, per a qui viu en el seu
encastellat món mental, representa un complex viatge en ferrocarril.
Però en aquesta versió d”El curiós incident …’, tan
extremadament rica en matisos, el treball coral del repartiment juga un paper
determinant. Manrique, recolzat com a ajudant de direcció per l’ascendent Marc
Artigau, no ha deixat puntada sense fil en el dibuix dels perfils de cada un
dels altres personatges. Marta Marco dóna força al rol de la professora
Siobhan, lluint a més en un passatge de la banda sonora musical com a interpret
de violoncel, i estan molt convincents en els seus desdoblaments Carme
Fortuny, Norbert Martínez, Mireia Aixalà i Xavier Ricart. Una producció
plenament aconseguida, pletòrica de sensibilitat i ironia i apta per a tots els
públics.
CRÍTIQUES RELACIONADES / El curiós incident del gos a mitjanit
TÍTOL CRÍTiCA: Intriga servida amb llum d’Asperger
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Una de les millors experiències teatrals que es pot tenir
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Heroïcitats
PER: Núria Sàbat

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: De visió –i en el seu cas, revisiò- imprescindible!
PER: Pep Vila

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Estratosfèric
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Ternura y magia a raudales con un Pol López sublime
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Un èxit en bones mans
PER: Christian Machio

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Ara ja no podria triar entre la novel·la i aquesta posada en escena.
PER: Teresa Ferré

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: No hi ha res més perillós que fer d’adolescent quan no se n’és i sortir-se’n creïblement
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Un projecte ambiciós que supera les expectatives i augura un llarg recorregut d’èxits
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Excel·lent història a la vegada tendra i quasi còmica, plena d’enginy i d’unes veritats a què no estem acostumats
PER: María José Ragué

VALORACiÓ
10