• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • El coloquio de los perros
  • /
  • Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
CRÍTIQUES
imagen
César López Rosell
PER: César López Rosell

VALORACIÓ

5

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

Publicat el: 20 d'octubre de 2013

CRÍTiCA: El coloquio de los perros

Expectació al Municipal de Girona pel retorn d’Els Joglars a Catalunya després de set anys d’exili voluntari. Entrades esgotades per veure El coloquio de los perros, adaptació al teatre d’una de les novel·les exemplars de Cervantes. Ramon Fontserè, durant 30 anys actor estrella del grup, ha debutat discretament en la direcció compartint-la amb la interpretació.
 Però la prevista festa teatral no ha estat completa perquè, encara que el públic va aplaudir l’elenc sense reserves, la peça –en l’adaptació de la qual ha participat l’exdirector Albert Boadella– està condicionada per l’obvietat d’un text que es perd pels camins de l’humor de traç gruixut, el recurs fàcil i una actualització poc trobada. Frases com « Vivo sin vivir en mi / y tan alta vida es perro / que muerdo porque no muerdo » són demostratives de per on van els trets.
 La mirada crua i irònica de Cervantes sobre l’estupidesa de l’home, a través de la visió de dos savis gossos de carrer que parlen, perd força per la debilitat d’un plantejament resolt amb un efectiu minimalisme escènic. Afortunadament, el treball de Fontserè (Cipión) i Pilar Sáenz (Berganza, convertida aquí en gossa) és tan bo que pal·lia els nocius efectes de la dramatúrgia. Gestos i moviments dels gossos són reproduïts amb fidelitat i fins a un punt de psicologia canina. 
 Les seves experiències amb diferents amos, relatades al guàrdia nocturn de la gossera (Xevi Vilà), deixen en ridícul els humans. Tan aviat són mascotes de tarats que els donen un tracte de cinc estrelles com gossos policia, pequinesos, artistes de circ o esclaus de pastors que abusen d’ells. Ruiz Mateos, la Duquessa d’Alba i altres apareixen dibuixats en les caricaturitzacions de personatges i animals que encarnen la resta del repartiment. La utilització de màscares, tan pròpies d’Els Joglars, és un dels encerts de la funció.

CRÍTIQUES RELACIONADES / El coloquio de los perros

TÍTOL CRÍTiCA: Muerde más Cervantes que Els Joglars

PER: Juan Carlos Olivares
Juan Carlos Olivares
VALORACiÓ

5

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Insultant facilitat animal

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Iolanda G. Madariaga
Iolanda G. Madariaga
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat