Al centre, un quadrat de sorra que, en un extrem, s’eleva en un pujolet cònic. A mesura que avanci l’obra la muntanya s’engrunarà i la superfície es cobrirà de bales, de traces, de branques d’olivera. Una escenografia mínima que, al fons, complementa una taula sòbria on a l’inici s’asseuen els intèrprets. El conjunt resumeix les línies de força de la proposta: traslladar el llibre periodístic de Txell Feixas, Dones valentes, a un format escènic, i fer-ho sense excessives floritures, per preservar la potència del material original. La dramatúrgia del text va a càrrec d’Aina Tur i Glòria Balañà, i la direcció l’entoma aquesta última.

Txell Feixas, merescut Premi Nacional de Periodisme 2023, desplega al llibre una panòplia d’històries francament colpidores, sempre protagonitzades per dones de l’Orient Mitjà i l’Àsia i exemple, amb variacions, de determinació, coratge, resistència i dolor. L’espectacle en fa una tria i les trasllada al públic, amb tres conseqüències francament positives: posa en valor la tasca periodística de Feixas i les dificultats i limitacions que comporta la seva investigació; subratlla l’extraordinària perseverança de les dones protagonistes, molt allunyada de la imatge estereotipada i homogènia de les dones àrabs; i posa llum, de manera més general, en les complexitats i diferències dels països i regions d’Orient Mitjà, tan desconeguts per a molts de nosaltres.

S’ha parlat molt de la conveniència o no de les tan esteses adaptacions de novel·la als escenaris. Cada cop més, perquè el teatre a casa nostra s’està convertint en un gènere receptor —igual que a França ho és el còmic, per exemple— veiem també adaptacions de recerques periodístiques, fins i tot acadèmiques. Ho va ser, per exemple, Vosaltres, les bruixes (TNC, 2024), que bevia fonamentalment de la tesi doctoral de Pau Castell, especialista en la caça de bruixes a Catalunya. La virtut més òbvia d’aquest tipus de propostes és la seva natura informativa: proporcionen al públic uns coneixements que segurament no té i que, amb sort, li reconfiguren una petita porció del món. La limitació és de forma: sense una reescriptura de gran abast, l’atractiu dramàtic escènic d’aquests materials resulta limitat.

L’encert de la proposta de Balañà i Tur és que traslladar una de les problemàtiques de fons del llibre a la posada en escena: Què implica que una periodista occidental, blanca i amb projecció, parli per dones que sovint tenen una plataforma pública molt menor? On acaba la voluntat de difusió i on l’apropiació d’unes experiències que, per força, l’autora mediatitza? La resposta més evident a aquests dilemes és la selecció del càsting, conformat per Moha Amazian, Marwa Bakhat, Agnès Jabbour, Manar Taljo i Iria del Río. Aquesta darrera, atès que interpreta Feixas, és l’única que no és d’ascendència àrab. La resta es presenten amb el nom propi, en un joc brechtià discret que, tanmateix, crida l’atenció sobre la diversitat actoral del país. Si he de triar, Amazian i Taljo, que ja van treballar junts a Alhayat o la suma dels dies, són els intèrprets més convincents.

Aquest plantejament crea alguns problemes a un muntatge preocupat per la justícia representativa, que es resolen a mitges i més aviat plantegen possibilitats de futur. Per exemple, Marwa Bakhat no combrega amb la posició de l’escriptora i periodista libanesa Joumana Haddad, una de les protagonistes de l’obra, que per a l’alliberació de les dones àrabs proposa un model occidentalitzador que rebutgi el llegat cultural àrab. I això condueix, amb uns raonaments convincents, però massa encarcarats, a abordar l’elefant a la sala, és a dir, la qüestió del hijab, complexa i sens dubte incòmoda per a bona part de la platea.

És un tema que aquest espectacle no podia abordar a fons —de fet sembla que l’obra es cobreixi les espatlles amb l’escena— i mereixeria un espectacle per si mateix, amb matisos i profunditat, intèrprets —potser cocreadors— com els de Dones valentes i la finesa dramatúrgica suficient per no reduir aquesta exploració a una contraposició de diverses postures. Veurem si el teatre català dels anys vinents entoma el repte.