Un gran forat, com un canó, serveix per fer que Clara Segura aparegui i desaparegui d’un escenari teatral ideat per Alejandro Andújar. La seva interpretació és físicament un joc d’agilitat i moviment, de força  i energia. Tot és dinàmic a “Conillet” un text de Marta Galán, adaptat i dirigit amb gran habilitat per Marc Martínez. 

I si ja sabíem de les grans qualitats de Clara Segura arran de les seves interpretacions amb La Perla, aquí esdevé una força desbordada, dinàmica i apassionada que defensa amb alegre energia el seu dret a gaudir de la vida. Tot comença amb una nota de l’escola del seu fill dient-li que el noi té problemes. I això la fa explotar i calcular tota la seva feina com a mare, esposa, mestressa de casa, treballadora….Ens en fa el recompte i arriba a la conclusió que cada dia li queden exactament catorze minuts per poder viure’ls en llibertat. 

L’espectacle és la sublevació d’una dona normal, o millor dit, gens normal perquè no accepta les seves càrregues i es rebel·la. Mai amb tristor, sempre amb sentit de l’humor. I ens envolta amb el seu dinamisme que no admet la situació, que lluita amb l’energia de la paraula i el moviment. Hi ha rebel·lió. No hi ha acceptació. Hi ha queixa, però no tristor. Hi ha força, molta força, la de la gran actriu, l’agilitat i la força del seu cos i de la seva veu que ni plora ni reivindica però exposa amb claredat. Hi ha un ritme teatral creixent. Reivindica l’alegria, el plaer, el temps per viure els dies, la vida. En cap moment cau l’espectacle. Ens absorbeix ens contagia amb la seva força. No se’l perdin.