“Els homes son com els gossos, mosseguen si tenen por, però el que busquen és una carícia”. La frase en la que comença i acaba l´espectacle, resumeix aquest viatge vital del protagonista, un jove marroquí, des de la seva ciutat natal Tànger fins el Carrer Robadors, de la seva somiada-idealitzada Barcelona-Europa.  Un espectacle que adapta la novel·la de Mathias Enard del mateix títol publicada el 2013, traslladada a l´espai teatral amb dramatúrgia de Julio Manrique (que la dirigeix), Marc Artigau i  Sergi Pompermayer. Sempre es complexa el trasllat d´una novel.la a un escenari, més encara quan està escrita en primera persona i pel seu itinerari esdevenen quantitat d´esdeveniments històrics, des de la Primavera àrab fins el 15-M, la religió musulmana entesa en la seva versió dogmàtica, la gihad i el radicalisme islàmic, la tragedia continuada de les pasteres, els milers de morts en l´intent d´arribar a Europa, les crisis econòmiques que van afectar Europa, la situació precària i perillosa dels inmigrants sense papers…   

El jove Lakhdar es interpretat per l´actor català Guillem Balart, que en fa una extraordinària interpretació, obligat a estar permanentment en escena i desplegant una continuada intensitat, que l´obliga a un considerable desgast físic. El muntatge segueix la pauta de la novel.la i des de l´inici el protagonista trenca la quarta paret per explicar els espectadors la seva experiència-aventura-viatge vital. Això converteix l´espectacle amb una mena de continuat monòleg, il·lustrat per imatges i personatges interpretats per la resta d´actors-actrius que apareixen i desapareixen.

Son un allau de personatges i d´esdeveniments inabordables en dues hores de representació. Amb forces ocasions passen d´una manera superficial, sense acabar d’aprofundir ni en la psicologia dels personatges, ni en el grau d’incidència que els fets històrics i socials que els envolten son assimilats-viscuts pel protagonista i la gent que l´envolta.

Hi ha moments de gran intensitat dramàtica, com l´escena de la “morgue”, però en conjunt avança a glops, triga a arribar al destí final i es precipita al final amb un ritme creixent que evidentment capta l´espectador però en el que no queda suficientment explicat el procés que porta al protagonista a prendre les dramàtiques decisions que hipotecaran la seva vida i els seus somnis.

Amb tot, un espectacle força interessant, dirigit amb nervi per Julio Manrique, amb una escenografia funcional i intencionadament freda d´Alejandro Andújar, que permet les projeccions il·lustratives dels esdeveniments de Francesc Isern, dins de l´espai sonor de Damien Bazin i la il·luminació de Jaume Ventura. El creïble vestuari es de Maria Armengol.

Guillem Balart és el protagonista absolut i al seu entorn un bon conjuntat elenc que combina actors d´origen magrebí (Moha Amazian, Ayoub El Hilali, Mohamed El Bouhali, Abdelatif Hwidar) i genuïnament catalans- (Elisabet Casanovas, Anna Castells, Carles Martínez), que donen credibilitat a un notable nombre de personatges, moltes vegades en pou feina insinuats.

L´espectacle és una producció de Bitó i Grec 2021 Festival de Barcelona i form part del projecte Festival en Antiguos Teatros del Mediterráneo. Es va estrenar a finals de juny, inaugurant la temporada d´estiu, al Teatre Grec, per passar desprès al Teatre Romea, on les dimensions d´escenari en son més adequades aquesta tardor.

Text: [email protected]