Una companyia que crea en femení. Unes dones que pregunten a les seves àvies. Cercar els orígens, trobar el silenci. Barbes de balena és un espectacle que es presenta com la recuperació de la figura de Dolors Aleu (1857 – 18913), la primera dona llicenciada en medicina a l’Estat espanyol. I és això, i molt més. La fascinant i desconeguda trajectòria d’Aleu serveix com a representació d’un tipus de dona que, gràcies a la seva classe social, el suport del pare i la seva ferma convicció, va aconseguir entrar, primer als estudis superiors, i després a exercir una professió en l’esfera pública. El seu cas particular, però, és l’exemple de l’excepció i contrasta amb el de la majoria de dones de classe popular a qui ningú els ha preguntat ni donat l’oportunitat de fer el que volien i han passat a la història en silenci, o com a molt recordades per la seva tasca en l’esfera familiar i íntima. 

Anna Maria Ricart ha fugit de l’alliçonament i ha escrit un text dramàtic rodó, bastit a base de documentació, experiència personal, lletres de cançons i també, traces de surrealisme introduint els peixos com a personatges, un bon esquer que d’entrada desconcerta l’espectador però que, a mesura que avança l’espectacle li dona una personalitat única, poètica i ben trenada. Proposta aparentment fragmentada que dona marge a l’espectador a unir les peces. Pocs elements formen part de l’escenografia, però cal destacar la recuperació de les cotilles com a clau del vestuari amb bon gust i elegància, fins el punt que en permeten certa reconciliació, tot i que eren tremendament perjudicials per a la salut de la dona. Perquè ja ho diuen molt bé cantant “La prenda que más daño hace a la mujer es el corsé” i detallen la sèrie de malalties que provocava aquesta peça construïda amb barbes de balena, d’aquí l’estrany nom de l’espectacle.  

La posada en escena íntima, que té la música composta per a l’ocasió (Ariadna Cabiró) i el moviment coreògrafic (Anna Romaní ) com a protagonistes, fan que el conjunt de l’espectacle atrapi el públic, per l’emoció, pel coneixement i també per la reivindicació. Evidentment, el ple s’aconsegueix gràcies a les interpretacions de Núria Cuyàs, Cinta Moreno, Anna Romaní i Ariadna Cabiró, a cavall entre la naturalitat i l’emoció que comporta parlar de les seves avantpassades i el joc de convertir-se en peixos.

Fa tres temporades que El Maldà va estrenar Barbes de balena. En teoria, aquesta és la darrera abans d’emprendre gira. No badeu, és un d’aquells espectacles que agrada molt, la prova és que no paren d’exhaurir localitats cada representació. És més, El Maldà s’hauria de plantejar seriosament que entrés a formar part del repertori de temporada de la sala, igual com fan cada any amb El llarg dinar de Nadal.