Endavant, Barbes de balena és una proposta molt fresca, amb moments d’una comicitat surrealista, per denunciar la situació marginal de la dona en la societat del segle XX. I no s’està de preguntar-se per la igualtat en aquest segle XXI. És una obra que es basteix sobre les àvies i rebesàvies de les actrius. Entre elles, Dolors Aleu, la que va ser la primera dona metgessa que va exercir. La companyia sap aprofitar molt bé com a metàfora els anuncis de l’època, les notícies sobre els escàndols  quan les dones aconseguien una nova visibilitat, els detalls íntims de la correspondència amagada que reveleva les angunies de mares… Al costat del text, hi brilla la música i uns moviments coreogràfics molt frescos, per moments, divertidament desestructurats, a mesura que es reciten la dolència de la pacient, per exemple. és una obra de reivindicació de la dona però no d’un feminisme militant. 

La sorpresa és que, si més no aquest dimecres, l’aflència de públic és d’un 90% de dones. Aconsegueix arribar el discurs de construcció de la societat entre els homes i les dones, conjuntament, als que en podrien ser més reacis? Evidentment, és fa molt difícil amb tant curta presència masculina. Per què l’audiència (que cal celebrar que omplia la sala) és femenina? Sovint, la lluita de les dones (també en el camp de l’art) té, injusament, un graó més de difícultat, quan prova d’avançar el pensament general. Transformar consciències a la societat és per valents, sigui per parlar de la igualtat de sexes (Jane Eyre: una autobografia), com del dret a la rebel·lió (La rebel·lia possible, Realpolitik) o la denúncia a l’emprenedoria (Fairfly). Barbes de balena juga amb una comicitat que l’apropa al cabaret musical i sap posar imatges doloroses puntuals però que no esborren aquest agraïment a les dones que les han precedit. I també a alguns homes que els hi van donar, puntualment, suport. Però, per un mecanisme difícil d’explicar, no es genera prou empatia entre les actrius (tot entrega, veient-se en un abisme que potser no controlen sempre al 100%,però que ho defensen amb honestedat) i els espectadors (masculins). Cal seguir navegant com aquesta balena trista que té ganes de descansar finalment i que té consciència i memòria a diferència dels esperits de peixera que, en tres segons, no recorden res. La consigna és sortir dels dipòsits de vidre i atrevir-se amb les onades de l’aigua de mar, perquè cura. Final rodó!