La farsa està servida des del minut 1. Gràcies a uns personatges excèntrics, en contraposició a un prudent, honest, insobornable obrer, Vanek. El treball actoral Joan Carreras (Vanek), Josep Julien (funcionari cerveser i Misha) i Rosa Gàmiz (Vera) té un fort contrast que acaba resultant hilarant. Vankek, prova de conviure en situacions patètiques, sense renunciar als seus ideals però mirant de guanyar-se una situació més digna (com ara, aconseguir treballar al magatzem de la fàbrica i no empenyent barrils buits de cervesa). L’encert d’ajuntar les dues obres (rara vegada s’ajunten) permet concentrar els conflictes i ensenya un canvi d’espai a vista, molt enginyós, coreografia espasmòdicament divertida, inclosa.

L’habitació plena de llaunes per terra mentre el funcionari dorm despreocupat amb uns auriculars, amb les cames per sobre de la taula és sinònim de l’excés i la impunitat de la dictadura txeca. Però el seu antagònic, un pis decorat amb un gust particular, pedant, de nou ric ensenyarà novament el mal de la dictadura a les classes benestants. Les dues situacions, en espais oposats, respiren la mateixa llum (els fluorescents, posats en paral·lel, ensopits de la fàbrica guanyen  intenció que apareixen creuats al nou saló dels amics de Vanek). El teòric comunisme(que justificava un poder autoritari i jeràrquic) demostra la diferència de condicions de vida, entre els que s’hi oposen. Però també entre els que han accedit a donar cobertura moral al Poder.

Segurament, aquestes són les dues obres més representades a Europa de Havel. Perquè, la imposició de la seva prohibició (en una Txecoslovàquia que, anys després, en seria el president) la va fer molt suggerent a Europa. L’any passat es van fer dues de les tres obres d’aquesta trilogia en què un tal Vanek és el seu alter ego: Vernissatge i Protesta. Pere Arquillué ha debutat enfrontant la conversa entre el funcionari de la fàbrica de cerveses i Vanek (Audiència) i la posterior trobada de Vanek amb dos amics de la infància, que han sabut  posicionar-se dins del regim totalitari del país (Vernissatge). La proposta reforça la idea d’integritat d’un escriptor que no vol renunciar als seus ideals i es nega a donar suport intel·lectual al govern autoritari. Però el que brilla com a nou en aquest díptic és la impossibilitat de ser feliç tampoc dels que, aparentment, disfruten de certs privilegis per haver-se alineat al costat del Poder 

Els que s’han alineat amb el Poder saben que els seus privilegis tindran una data de termini i que ells no podran recuperar-se en el futur estat democràtic. Són peces d’un joc de dames en què la seva missió és temptar Vanek. Si ho aconsegueixen, podran disfrutar d’un nou escalafó de privilegis, probablement. Si el funcionari cerveser proposa que ell mateix redacti informes sobre el seu comportament sospitós, la parella d’amics l’aconsellaran que deixi de fer barrila ales cerveseries amb els intel·lectuals que van signar la Carta 77, i que evolucioni en la seva manera de pensar i de viure. Vanek, incrèdul per les proposicions, procura sortir-ne indemne. Però, al final, serà capaç d’allargar una vetllada estúpida amb els seus amics perquè ho necessiten. La víctima fa un favor als còmplices. Cruel, Havel amb sí mateix.