Quan el 1918 Kazimir Malèvitx pintava Blanc sobre blanc, poc podia imaginar que, dècades més tard, el quadre seria protagonista d’una obra teatral. Quan es va estrenar Art el 1994, tampoc Yasmina Reza podia intuir que la seva tercera obra seria la més representada d’un dramaturg viu. Fins avui, èxit arreu del món, repartiments consagrats i traducció a més de 30 idiomes. En català, curiosament, el debut és força recent ja que no es va estrenar en la nostra llengua fins el Temporada Alta de l’any passat. (…)

Art és aquella comèdia de bulevard que convencerà a qualsevol espectador, independentment de l’edat i de la seva afició pel teatre, perquè ja s’ha convertit en un clàssic. Aquesta producció és d’una qualitat indiscutible. L’adaptació de Jordi Galceran, de llenguatge col·loquial i que treu l’acció de París, encerta perquè la fa propera. La mirada de Miquel Gorriz planteja una direcció natural  que, a diferència d’altres muntatges anteriors que hem vist, rebutja l’encarcarament afrancesat i potencia el caràcter mediterrani. D’obligatòria menció és l’escenografia de Ion Berrondo, que juga amb el concepte de marc i el seu efecte multiplicador de significats diversos i el mobiliari de disseny racional de peça única.

Ara bé, Yasmina Reza va escriure una obra per a lluïment dels actors. És un privilegi tenir a escena junts a Pere Arquillué, Francesc Orella i Xavier Villanueva. Impossible triar una interpretació en aquest debut d’excepcional trio d’asos