“Art” és com un mecanisme de rellotgeria. Funciona a la perfecció. No és fàcil posar-la en escena, perquè és bona i requereix dels actors un treball d’orfebreria. La prova és que arreu on es representa el repartiment és del bo i millor, com ara aquí tenim l’Arquillué, l’Orella i en Villanueva, dirigits per la bona mà de Miquel Gorriz. Des que es va estrenar el 1994, “Art” és una de les comèdies més representades i amb més èxit.

Amb el pretext molt encertat d’un quadre tot blanc, només blanc, afloren les dissencions de tres amics de l’ànima, que progressivament van traient i retraient-se els draps bruts.

És cert que en aquesta comèdia hi ha una crítica de l’esnobisme de l’art contemporani, però del que es parla sobretot és de l’amistat, de la dificultat de posar-se en la pell de l’altre.

Una peça absolutament recomanable si voleu passar una bona estona amb una comèdia ben feta.