No
vaig veure la peça quan va estar donant tombs per diversos pisos particulars,
entre els quals el de l’Elisenda Roca, però em conformo amb veure el resultat a
l’escenari del Capitol. I aplaudeixo els productors, Vània i Bitó, per haver
cregut des del principi en una proposta que, ves a saber perquè, no trobava
sala (com pot ser?).

‘Animals
de companyia’ és una comèdia modesta de factura, però que es mereix una estada
en un teatre. De sobres. Uns personatges propers, ben dibuixats, que fins i tot
en els casos més estereotipats (la periodista superba, la seva parella, un
malalt d’inseguretat) no cauen mai en l’esperpent. Plantejament creïble (la
mentida piadosa tan habitual en el nostre comportament), escenes amb diàlegs
afilats de  ritme molt ben controlat…I
com s’agraeix que el desenllaç agredolç no s’allargui innecessàriament, cosa
que podria haver entelat amb la llagrimeta gratuïta el conjunt, que és el d’una
bona comèdia. Ignoro, en aquest punt, com resolia el paper de la Beth l’autora,
l’Estel Solé (és millor no voler estar en tants llocs alhora, ben mirat), però
la Mercè Martínez introdueix l’element dramàtic sense passar-se, amb mesura.

Perquè
som, finalment, davant d’una comèdia contemporània, tan lúcida com divertida.
Bon retorn.