Qui és més fidel un animal de companyia o un amic? Quina classe d’animals de companyia tenen aquests amics que coincideixen (tots menys un) en tenir un nivell de vida per sobre del normal, gràcies a la protecció familiar. Són joves en la cruïlla de la trentena que s’adonen que el seu futur es desfà. I que els records cada cop són més falsos o els hi fan més mal. És una comèdia amarga deliciosa.

L’obra, que ara per fi ha entrat de manera regular en una sala de teatre es demostra amb una forta connexió amb el públic. De molt diversa edat. Diverteix, molt en part gràcies al cinisme que esclata a la cara dels personatges, tant a joves com a gent gran. Aquest és un dels trumfos que sorprenen. Quan es feia a cases, ja hi havia molt guanyat dels espectadors que participaven d’una experiència molt íntima. Ara, no es perd aquest caliu enmig de la platea. Molt d’èxit a una trama que, d’altra banda, remet a un món molt habitual en la dramatúrgia teatral i també en la cinematogràfica però que convenç, des de l’honestedat.